LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Els llibres modernistes i l’art total

A la memòria de l’amic Jordi Estruga, president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (1997-2017).

El 2018 va arribar una proposta d’exposició sobre els llibres del Modernisme als Museus de Sitges. Era poc després de l’exposició de Ramon Casas i abans de la celebració del Centenari de Maricel i del 125è aniversari del Cau Ferrat. La proposta venia avalada pel prestigi de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona –  l’entitat cobreix tot l’abast territorial del país i té associats d’altres geografies –  i pels experts historiadors de l’art, d’àmplia i excel·lent especialització, Eliseu Trenc i Aitor Quiney, comissaris de l’exposició. Finalment, i després d’haver superat les incidències de la covid, i guardant les normes de seguretat, aquest cap de setmana l’exposició queda oberta al públic al Museu de Maricel fins el 28 de febrer de 2021.

El discurs de la mostra transcorre pels llibres modernistes i els seus entorns, en tant que objectes artístics que condensen com pocs un aspecte cabdal del Modernisme com és l’art total. Un art del que participen, perquè hi creuen i l’exerceixen, editors, il·lustradors, enquadernadors, artistes, escriptors, decoradors, músics i un ampli conjunt d’artesans plenament conscients que el que tenien entre mans, el que fabricaven, era alhora un element destinat a la lectura i a la contemplació, i un artefacte que mereixia tota la dedicació a favor de l’enaltiment, de l’assoliment de la bellesa. No es tractava solament de l’edició d’obres destinades a un públic ric i elitista sinó que en aquesta dedicació a l’art total impregnava àlbums, col·leccions, edicions populars, calendaris, anuaris, postals, cartells, exlibris, monogrames i tota una extensa gamma de productes impresos.

Els fons bibliogràfics i les obres sobre paper del Cau Ferrat mostren fins a quin punt artistes com Santiago Rusiñol o Miquel Utrillo, i també Ramon Casas amb el llenguatge visual dels cartells, participaven plenament d’aquest esperit. Entre 1894 i 1903, els anys del Modernisme i de plena activitat de l’impremta i editorial de L’Avenç, Rusiñol decidia el disseny dels seus llibres fins el més petit detall. Quan els seus constants viatges l’allunyaven, Utrillo quedava encarregat de fer complir les seves instruccions. La correspondència de l’artista mostra fins a quin punt patia perquè els seus llibres sortissin tal com desitjava. Utrillo va triomfar com a artista i il·lustrador per la seva participació al llibre Oracions (1897), una de les joies bibliogràfiques del Modernisme que integra text, il·lustració i partitura musical – d’Enric Morera -, amb una coberta de seda que porta gravat el títol i una pluja de flors sobre el sol ixent. El Nocturn d’Adrià Gual, les Boires baixes de Josep M. Roviralta o les Crisantemes d’Alexandre de Riquer són tres altres peces delicioses.

L’exposició, que marca el discurs del catàleg,  ha estat coordinada pel Cap de Col·leccions dels Museus de Sitges, Ignasi Domènech. El catàleg, que és el que en quedarà, és una important síntesi dels estudis més actuals sobre el llibre modernista. Hi desfilen el món de l’edició empresarial i artesanal; l’enquadernació, les seves tècniques i protagonistes; les arts i indústries tipogràfiques; les obres literàries, les edicions populars, les didàctiques i de divulgació, els reculls poètics; la il·lustració decorativa. Un interessant capítol és el dedicat a la Societat Catalana de Bibliòfils i el seu llegat, antecedent de l’actual Associació de Bibliòfils de Barcelona. Els textos del catàleg són obra d’Eliseu Trenc, Aitor Quiney i Pilar Vélez, i el disseny tan pulcre i harmònic com és habitual en el successor de l’antiga impremta Oliva de Vilanova, és de Víctor Oliva. No es deixin perdre l’exposició i, si em permeten un consell, emportin-se-la a casa amb el catàleg. Veuran i viuran l’experiència de l’art total en un volum doblement enriquit per la bellesa i la creació de coneixement.

ARTICLE ANTERIOR