El Festival Jardins de Terramar celebrarà entre el 25 de juliol i el 15 d’agost la seva quarta edició. L’organització ha confirmat aquestes dates, tot i que encara no les ha fet públiques perquè està a l’espera que l’Ajuntament li clarifiqui el paper que vol tenir (si és que realment en volt tenir) en el seu desenvolupament. De fet, aquestes dates ja fa setmanes que la companyia organitzadora les va presentar a l’Ajuntament a través dels canals oficials. Fins ahir, no en va rebre resposta oficiosa.
La gestió que està fent l’Ajuntament entorn el Festival no ajuda ni a la seva consolidació ni tampoc a que l’organització pugui treballar amb garanties, tal com reclama un esdeveniment d’aquesta magnitud. El departament d’Intervenció està pendent d’elaborar, des de fa tres mesos, un informe que aclareixi si la subvenció de 150.000 que va donar l’any 2018 l’anterior Govern es va fer de manera correcta. L’actual Govern ha manifestat que fins que no es resolgui aquest informe no vol fer cap pas endavant. Des d’una òptica administrativa (i jurídica) es tracta d’una decisió carregada de lògica, però des d’un punt de vista polític i cultural suposa un error significatiu, ja que aquesta paràlisi administrativa debilita una proposta que en els seus tres primers anys de vida ha aconseguit uns resultats àmpliament satisfactoris. Si l’Ajuntament vol donar suport al Festival –i, per tant, fer efectiva la declaració que 20 dels 21 regidors del Ple, entre els quals tots els del Govern, van aprovar fa uns mesos– hauria de trobar altres mecanismes per canalitzar-lo.
La subvenció de 150.0000 no sembla estar en els plans del regidor de Cultura, com ja els hi va fer saber als organitzadors el novembre passat. Hi té el seu dret i, a més, respon als plantejaments polítics de la formació que representa. Però també cal tenir present que els organitzadors tenen un dèficit acumulat de 800.000 euros per a una proposta de la qual Sitges n’ha tret especial rendiment en imatge, projecció, oferta cultural i moviment econòmic. Entra en els plans de la lògica institucional que una proposta de la qual Sitges treu un rèdit evident (i que ha generat dèficit als promotors) tingui un suport municipal decidit. Això també és fer política cultural.
