El Ple municipal es va manifestar dimecres a favor que la multinacional Bacardí continuï ocupant l’edifici modernista del Mercat Vell i, per tant, en contra del projecte del Govern municipal per a que esdevingui un equipament cultural. La proposta, presentada per Nou Horitzó, va comptar amb el suport de Junts per Sitges, PSC i Ciutadans. Els partits que la van avalar van al·legar que Casa Bacardí ha representat un al·licient per als comerços del tram final del carrer Major, si bé en aquesta zona s’ha mantingut la mateixa rotació d’establiments que obren i tanquen que hi havia abans de l’arribada de la multinacional.
L’acord del Ple pretén neutralitzar el projecte del regidor de Cultura i Participació, Xavier Salmerón, per canviar l’ús actual del Mercat Vell i que tingui una funció cultural. Aquesta funció s’hauria de concretar a través d’un procés participatiu obert, en què la ciutadania podrà decidir quins usos (sempre dins l’àmbit cultural) té tant el Mercat Vell com l’Escorxador i el Patronat, recentment adquirit per l’Ajuntament, després de molts anys tancat. Tot i el vot de part de l’oposició, Salmerón té la voluntat de mantenir el seu pla.
La utilització de l’emblemàtic edifici modernista construït per Gaietà Buïgas el 1889 com a seu expositiva i bar de copes de la multinacional de licors no és ben vista per una àmplia majoria de sitgetans. L’enquesta anual de L’Eco va recollir, el desembre passat, que només el 25 per cent dels consultats estan a favor d’aquest ús. Per contra, un 60 per cent es manifestava a favor que tingués un ús cultural, mentre que un 6 per cent s’inclinava per cedir-lo a una altra empresa. És a dir, les dades de l’enquesta, realitzada a 700 persones, resulten prou evidents sobre quina és l’opinió majoritària de la ciutadania sobre la utilització del Mercat Vell. No deixa de ser sorprenent, en aquest sentit, el vot de quatre partits de l’oposició que va radicalment en contra d’aquesta opinió.
Sitges té necessitats urgents en equipaments culturals. Hi ha projectes que necessiten un espai estable, com una sala d’exposicions adaptada per acollir mostres d’alt nivell, un petit auditori per actuacions de petit format o l’esperat museu de la festa. Amb aquest panorama, hipotecar un edifici emblemàtic com a seu d’una multinacional resulta del tot menys recomanable.
