Periodista, corresponsal de guerra i fotoperiodista ocasional. Quan Henry Buckley va recalar per primera vegada a Sitges el 1938 era corresponsal de guerra del Daily Telegraph. Feia nou anys que vivia a Madrid exercint un periodisme crític i apassionat per la situació política espanyola. Ciutadà britànic d’origen irlandès i de religió catòlica, Buckley era un observador implacable i un defensor convicte de la República. Tot i que tenia ben apamada la dimensió dels governants i polítics espanyols, veia en la República l’oportunitat de regeneració d’un país endarrerit i feudalitzat, la possibilitat de construcció d’un estat modern i democràtic capaç de portar a terme una necessària revolució agrària, industrial i educativa. Vida i mort de la República espanyola, publicat el 1940 a Londres i reeditat en català i castellà el 2005 és una lectura imprescindible per entendre l’Espanya del segle vint.
La identificació de Buckley amb la causa republicana es fonamentava en els principis esmentats i en la seva oposició al feixisme; el seu catolicisme li impedia mirar cap a una altra banda davant dels assassinats dels religiosos i la crema de les esglésies. Va ser defensant l’església catòlica en una de les converses a la casa del pintor Sunyer, llavors exiliat a França amb la seva família, i habitada pel dibuixant Luis Quintanilla, quan la jove Maria Planes s’adreçà per primera vegada a Buckley fent-li costat en la seva defensa. Maria Planes era amiga de la neboda i fillola de Sunyer, Maria Dolors Bertran, i aquells dies de guerra tots quatre passejaven per la Ribera, segons el testimoni de les memòries de Quima Caballol. Al cap de pocs mesos Henry i Maria es van poder casar per l’església a la capella del consolat d’Euskadi a Barcelona. A la guerra d’Espanya va seguir la Segona Guerra Mundial, de manera que la professió de Henry Buckley va suposar una vida familiar accidentada per a una parella amb tres criatures. El 1949 Buckley va recalar definitivament a Madrid com a director de l’agència de premsa Reuters; era un altre vessant de la vida periodística d’aquell home d’aparença fràgil i conviccions i voluntat de ferro.
Buckley va resseguir la Guerra Civil d’Espanya des del front republicà; en va deixar constància a les cròniques del Daily Telegraph, al llibre sobre la Segona República i també en imatges. El fons fotoperiodístic, endreçat i treballat per la seva néta Patrícia Buckley va originar una interessant exposició el 2009 al Centre Cultural Miramar acompanyat d’un catàleg que il·lustra la seva mirada a la Guerra Civil. Des de la setmana passada la vida i professió de Henry Buckley es mostren des d’una dimensió professional i familiar gràcies a la constància i la sensibilitat de Patrícia Buckley que, amb la col·laboració d’Anna Nicolau i Judit Porta va comissionar l’exposició titulada, en un joc de paraules trobat a les cartes de Henry a Maria, “Nunca se saVe”. L’estudi i ordenació de l’arxiu familiar Planes – Buckley que difonen per mitjà de l’associació creada per aquesta finalitat, FeMemoria, ha donat com a primer resultat una visió completa i documentada de la personalitat de Buckley en el seu context familiar i professional.
S’hi entrellacen la vida del periodista britànic i la de la filla d’una família ancestral sitgetana unides per un destí atzarós. La visió del ja vell patriarca Josep Planes i Robert, i del seu fill escriptor Ramon Planes i la parella que decideix compartir els seus dies, des del context local explica molt d’aquest Sitges que ja és història. El disseny de l’espai i la gràfica de Natàlia Butí dimensionen, interrelacionen i intensifiquen el contingut de la mostra. Per a uns és descoberta, per a altres record, però la contemplació, curiositat i emoció amb què es fa palesa la memòria de Henry Buckley fan que Nunca se saVe. Descobrint un arxiu constitueixi un nexe d’unió entre Sitges, Espanya i Europa gràcies a un home britànic, d’origen irlandès, fràgil d’aparença i admirable en la seva dimensió professional i humana.
