Al costat de la màquina d’escriure, sobre el paquet de folis, l’immaculat full de paper havia esperat impacient tota la nit. Avui seria ell qui poblaria de belles paraules la nova novel·la. L’escriptora va obrir les finestres per deixar entrar l’alba, quan una brisa impertinent s’esquitllà entre els seus braços, va elevar en remolins la sorpresa pàgina i la impulsà cap a l’exterior. Instintivament, el full s’arquejà i es deixà endur pels teulats de la ciutat.
El ventijol entremaliat va perdre força just damunt d’un carrer poc transitat, i el full de paper va flotar en ziga-zaga cap a un Oldsmobile en moviment. La inèrcia l’atrapà en un dels pneumàtics amb la vora de color blanc, i, camuflat, va recórrer uns quants quilòmetres fins que l’automòbil va aturar-se en un semàfor, i aleshores es deixà anar.
Una criatura, còmoda en el seu cotxet, va treure el braç quan creuava el pas de vianants i recuperà l’infortunat paper. El pare entrà al parc, es va asseure a la vora d’un llac i agafà el plec. Amb traça, va fer un vaixell de paper i permeté al seu fill, ara ajupit, avarar la petita embarcació sobre les onades serenes.
La garsa lladregota es deixà enganyar per un sol murri, que espurnejà damunt del marejat vaixell. L’ocellot, enlluernat, es llançà sobre el botí i desaparegué en la llunyania. A la capçada d’un plataner frondós, l’ocell va notar la trampa i començà a sacsejar el malaguanyat full.
Un senyor meditabund, assegut a l’empara de les fortes branques de l’arbre, en una de les tres tauletes bistrot del petit cafè, de cop i volta va començar a palpar-se les butxaques de la jaqueta, tot buscant quelcom per a escriure. Va trobar un llapis. Feu un cop d’ull al petit compte que li havia dut el cambrer, però es negà a utilitzar-lo per apuntar l’ocurrència que li havia creuat la ment.
Un cop alliberat del bec malfactor, exhaust, el dissortat full de paper va anar fent tombs pel fullatge fins que anà a parar a mans de l’escriptor, que amb un ampli somriure començà a allisar-lo. Tot seguit, hi anotà:
“Va passar poc després de les onze del matí, el dia abans de la commemoració de Sant Pere i Sant Pau. La notícia d’aquest acte mesquí arribà a tots els racons d’Europa, fins i tot a la ciutat de Pinkafeld, a l’Hongria Occidental”.
Adaptació del text en català de Maria Rosa Nogué i Almirall
TOTS ELS RELATS DE SANT JORDI:
RELATS DE SANT JORDI: ‘Finalment famosa’, de Margarita Tholen
RELATS DE SANT JORDI: ‘Rodalies, aquella normalitat’, de Carmen Seijas
RELATS DE SANT JORDI: ‘Un ‘luthier’ al Poble Sec’, de Jaume Pujol
RELATS DE SAN JORDI: ‘Aïllament 2020’, de Xavier Lahoz
RELATS DE SANT JORDI: ‘El cercle de la rutina’, de Sílvia Gascón Tudela
RELATS DE SANT JORDI: ‘L’estaquirot’, de Maite Sastre i AlsinaR
