igui pel trasplantament de la diada de Sant Jordi a aquest 23 de juliol calorós, sigui perquè la vida creativa i literària va fent la seva via o per totes dues coses, en pocs dies a Sitges hem donat la benvinguda a tres llibres de dones en formats i gèneres diversos. Vull focalitzar aquest comentari en la personalitat de les tres escriptores perquè guarda una relació molt directa en les obres que acaben de publicar. Carme Rei-Granger, professora als EUA, Nova Zelanda i Escòcia, traductora i conductora de diversos clubs de lectura a Sitges, és dipositària d’un seguit d’històries que desgrana en un atractiu i molt ben escrit exercici d’autoficció. La vocació literària que sempre ha abocat en la docència havia d’eclosionar un dia o altre en l’escriptura, de manera que el primer llibre, Afers privats (de la Vall Fosca a Aotearoa) ha sorprès per la seva maduresa i ofici. L’aiguabarreig d’autoficció i secrets de família configuren una obra difícil d’oblidar, amb moments especialment brillants com els de la baixada a ciutat d’una noia d’origen pirinenc, un descens que no té res a envejar als millors passatges de la ja clàssica Pedra de tartera de Maria Barbal.
Bàrbara Scuderi, historiadora, llicenciada en dret i activa periodista cultural d’aquest setmanari ha vist editat el seu recull poètic Poesiabarbariana/pianotriquell intercalat amb un bellíssim diàleg musical amb el piano de Jordi Triquell. És una obra que acull poesia, música i arts visuals amb Maria Assumpció Reventós, Magda Querol i Pilar Mena produïda amb la garantia d’Andy Parcerissas. Sensibilitats creatives, lírica del compromís i mesura continguda en la profunda humanitat que la poesia transmet, fan que aquest producte cultural esdevingui pedra de toc en el medi creatiu del nostre entorn.
Montserrat Esquerda, professora, escriptora, col·laboradora de L’Eco de Sitges i militant de la literatura de gènere ens ofereix la darrera obra de la seva producció, Feminae. 30+ 1 dones parlen de Sitges. És el fruit d’anys de recerca sistemàtica amb resultats sorprenents per tot el que descobreix i aporta a la història cultural de Sitges entre 1895 i 1965. L’artista Xente hi ha deixat una singular empremta i les aportacions gràfiques atorguen rostre i expressió a les protagonistes. Les que formaven part de l’imaginari local, com Emilia Pardo Bazán, Lluïsa Denís o Lola Anglada consoliden la seva presència; d’altres, com Dolors Monserdà, Carme Karr, Aurora Bertrana, Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Felicidad Blanc o Maria Aurèlia Capmany omplen amb escreix els interrogants que el seu esment havia deixat a la història i el paisatge locals.
Evocació, autoficció, compromís, humanitat, lírica, recerca, periodisme, historiografia o assaig són epítets que comparteixen les obres d’aquestes tres escriptores que situen el seu punt de vista creatiu a través de la mirada femenina. L’alteritat de veus i de modalitats de fusió amb altres llenguatges com la música o les arts visuals fan que l’escriptura i els seus continguts en surtin acompanyats i reforçats. L’escriptura de les dones exemplificada en tots tres llibres transmet aquesta mirada amb voluntat d’introspecció, expressió i coneixement, des d’una immensa i compromesa vocació literària.
