2025: Balanços i perspectives

- Publicitat -
Sitges és molt més que una postal.

Una de les coses gairebé inevitables per aquestes dates és, d’una banda, fer balanç del que ha estat l’any que s’acaba i albirar perspectives més o menys versemblants per a l’anyada que comença a treure el cap. D’altra, desitjar-los un bon 2026. Començo, doncs, per la primera. Aquest 2025 ha estat un any que, des del meu mirador de ciutadana de Sitges i de Catalunya no és que convidi a llençar les campanes al vol. Per no deixar-me endur per un sentit crític que cada dia tinc més esmolat, procuraré equilibrar la balança i mirar el got omplenat a mitges.

De Sitges estant la situació ha estat lamentable des del punt de vista de la cosa pública. Que s’arrossegui una contractació del servei de neteja amb retards, i els consegüents encariments, per no haver fet els deures alhora ens aboca a la imatge nefasta de la gestió municipal. Que, a més, també hagi petat el termini de concessió de les parades del Mercat no té perdó perquè amb tant de buròcrata que controla procediments i les finances municipals que se’ls hagi escapat aquest termini, amb la càrrega negativa que comporta per a les petites empreses i famílies que tenen al seu càrrec les parades és, a més del desprestigi i la manca de credibilitat que ofereixen els garants de la cosa pública, el signe més evident de la seva incompetència. Incompetència que paga el poble, no ho oblidéssim.

Hi afegiré el trist i desastrós final del Club Natació amb la mirada posada en el futur, però lamentant que l’entitat hagi viscut el seu centenari vivint la seva desaparició, i la fi del Club de Mar, que de cap manera mereixia un final d’amenaces, total per veure un edifici tancat i barrat a l’espera no se sap ben bé de què. Amb les edificacions del Passeig Marítim el Govern de l’Estat s’ha cobert de glòria carregant contra la línia marítimo-terrestre de bona part de Catalunya sense, que se sàpiga, que el govern autonòmic hagi obert boca en defensa dels municipis, les instal·lacions històriques i la necessitat d’adequar l’esmentada frontera competencial a la realitat urbanística de les poblacions. Com també és de traca i mocador el paper de l’Ajuntament de Sitges que ho hauria hagut de vetllar i negociar. Ho remarco perquè el Passeig Marítim de Sitges corre perill. El Passeig Marítim de la Punta a la Riera de Ribes, o a Terramar en termes històrics, és patrimoni arquitectònic i paisatgístic i ja fora hora que des de l’Ajuntament es posessin les piles per evitar el desastre anunciat.

En termes de patrimoni, i ho remarcava Vicenç Morando a Les dotze campanades amb què des de la seva talaia ens felicita l’any, fins avui no se sap res sobre Can Llopis ni sobre Can Falç, ni tampoc hi ha projecte de reforma i rehabilitació del Palau de Maricel. El silenci és eixordador. Les responsabilitats de la Diputació i l’Ajuntament de Sitges depassen totes les línies vermelles de la protecció patrimonial.

Per compensar la visió del got tenim motius de celebració, i em centraré en la qüestió cultural. Sabut és que la cultura la fa el poble, i per això cal felicitar la Colla Jove que ha superat amb escreix els reptes que s’havia imposat, i que per molts anys. Cal felicitar La Cubana per aquest espectacle magnífic de L’amor venia en taxi ja en pròrroga pel gran èxit obtingut que, més enllà de celebrar el teatre d’aficionats, ens retrata en moltes de les escenes i personatges que actuant o figurant ens representen i ens retraten: que visca la Cubana i el teatre d’aficionats, doncs. Les dues societats centenàries han estat guardonades en reconeixement a la seva llarga trajectòria a favor de la societat, el lleure i la cultura; el Retiro continua les obres de recuperació del teatre Noucentista i el Prado ha emprès la decoració del teatre més enllà de l’obra d’A. Ferrer Pino. Hem celebrat els 50 anys dels Gegants nous i a més els hem saludat efusivament a la magnífica exposició sobre Artur Carbonell, més enllà de la màscara (gràcies, Ignasi Domènech i Mariona Seguranyes i felicitats per haver vençut la carrera d’obstacles que heu hagut de patir). També hem de felicitar el Grup d’Estudis Sitgetans pels seus primers cinquanta anys d’existència, de feina i de la programació regular d’activitats ofertes a la ciutadania de Sitges, així com per la col·laboració amb el programa Stolpersteine que enguany ha consolidat la memòria d’onze sitgetans deportats.

Les perspectives, en termes generals, les obren les opinions i accions que es puguin portar a terme des de la ciutadania, i això aquest 2026 ens ho anirà desvetllant. Mentrestant, els desitjo un bon final d’any i una successió de dies amb il·lusió, progrés, prosperitat, sentit crític i força en la reivindicació i la lluita a favor del bé comú perquè el panorama que ara mateix tenim mereix tota mena d’esforços.

Bon any 2026!

Articles relacionats