Les festes de Sitges no es limiten als esdeveniments de la programació oficial, que ja de per sí va creixent perquè creix la dimensió del poble, la imaginació i la voluntat de participació. Només cal repassar els programes de la Festa Major i de Santa Tecla des dels anys 60 del segle XX fins a l’actualitat per constatar-ho. S’allarguen els dies de les celebracions per donar cabuda a noves idees que en cosa d’un decenni queden investides del caràcter de tradició de tota la vida.
La cultura la fa el poble
Un dels exemples més preclars és el Pregó de la Festa Major, programat per primera vegada el 1985, que va anar a càrrec del periodista Josep M. Lladó, llavors resident a Sitges. N’han passat quaranta, quaranta pregons fets per gent de Sitges amb un dels orgulls més grans com és el de comptar sempre amb persones de la Vila sense necessitat d’anar a buscar figures foranes mediàtiques – i és que la cultura la fa el poble. El llibre de Miquel Forns, Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996), publicat pel GES i accessible des de l’Arxiu Digital Sitges és una obra de referència indispensable per conèixer totes les tradicions que hem inventat, instaurat i consolidat; el cito amb el prec a l’autor que ho actualitzi, que 30 anys ja són uns quants.
Una altra de les realitats que ens caracteritza és la del creixement de la celebració al voltant de la Festa al costat, als marges o als voltants del calendari. Des dels partits de futbol i jugades esportives fins a les activitats que porten a terme les colles i les entitats amb motiu de o arran del 23-24 d’agost i del 22-23 de setembre. El clima festiu ja fa anys que s’allarga i es va omplint entre totes dues dates.
Comunitat i celebració
Aquesta setmana hem celebrat el vint-i-un dinar de Santa Tecla. No ha d’estranyar a ningú que les pendonistes de Santa Tecla triem reunir-nos i construir comunitat i sentit de pertinença al voltant d’una taula. No se n’ha d’estranyar ningú perquè les celebracions entaulades formen part de la tradició mediterrània més ancestral i Sitges no n’és cap excepció: existeix el Sopar dels Socarrimats, on hi fan cap tots aquells que han exercit de Carnestoltes; els abanderats de Sant Bartomeu també s’han organitzat al respecte i sembla que, finalment, s’aconseguirà fixar el Sopar dels Pregoners, del qual hi ha algun antecedent. Aquests només són tres exemples d’entaulament al voltant de les festes sitgetanes, però n’hi ha més.
El Dinar de Santa Tecla és avui dia una de les activitats més sentides per part de les seves protagonistes gràcies a la iniciativa de fa vint-i-un anys de Rosa Casanova i Rita Vidal. De llavors ençà el testimoni organitzatiu ha anat variant, sempre amb la col·laboració de la Carme Berdoy per a la reserva i adquisició dels tiquets. Any rere any ens hem anat trobant al restaurant Bon Estar, que ens acull sempre de molt bon grat i amb molta eficàcia restauradora. La comunitat creix i ho celebra, i ara que ens parlem per uasap els dies previs podem comptar amb la conversa i l’afecte de les que no ens poden acompanyar físicament però que sempre hi són. És una comunitat intergeneracional, variada, comunicativa i, sobretot, entranyable.
Ens fa goig retrobar-nos, amb el punt d’enyor per les que ens han anat deixant, que enguany han estat la Maria Martí i la Dolors Ojeda, a les quals vam dedicar un brindis. Un altre brindis va ser per la Pilar Queralt, que ens va confessar que tal dia com dimecres en va complir 94 ben esplendorosos. I el brindis més esperat és per a la pendonista, enguany la Vinyet Caballé. En acabar el dinar no hi falten els cossis de tecletes que ens enduem cap a casa amb l’esperança que ens visquin com més dies millor, juntament amb el recordatori que aquest 2025 es un saquet de color blanc amb les flors de roba que guarneixen les armilles de la Moixiganga ple de farigola. La foto de família ens fixat la imatge de les trenta-una assistents.
Vull recordar també que del Dinar de Santa Tecla va sorgir una de les iniciatives que s’ha fet extensible per tota la Vila, com és la posada en circulació de la Capelleta de Santa Tecla. Devem la idea a la Tea Hill i a la Vinyet Ferrer. També en aquest punt hem relligat comunitat i tradició per al gaudi de tothom.
Llarga vida al Dinar de Santa Tecla!
