La Festa enguany serà en un univers que es desdoblarà. Fotografia: ‘Doble mirada, Frèia Berg, 2018.
Cent poetes, divuit anys i un manifest és el primer balanç de l’arribada a la majoria d’edat de la Festa de la Poesia a Sitges. Aquest dissabte la Vila acollirà una de les majors concentracions de poetes i escriptors dels Països Catalans per celebrar aquest singular aniversari. Perquè no seran només els setanta poetes que han estat homenatjats al llarg de les divuit edicions sinó també els que hi han vingut com a ‘joves’ per participar al Recital d’amistat poètica entre generacions, a més d’altres escriptores i escriptors amics. En la convocatòria d’enguany pràcticament no hi ha hagut baixes. Els que ja han passat a formar part de les fileres dels eterns també hi han estat convocats i hi seran en esperit: Montserrat Abelló, Josep-Ramon Bach, Francesc Garriga, Ramon Guillem, Màrius Sampere, Àlex Susanna i Ester Xargay.
Divuit anys d’una festa única i sitgetana
La festa és única, i el seu caràcter depassa totes les expectatives que els convidats es fan abans de venir-hi. Des de que arriben i són rebuts pel poble –autoritats, entitats, pubilles i hereus, voluntaris, amics, públic i banda de música– fins que arriba l’hora dels adeus van de sorpresa en sorpresa i acaben cansats, agraïts i tan contents que n’hi ha que tornen.
La Festa de la Poesia a Sitges va néixer el 2007 creada i dirigida pels poetes Joan Duran i Cèlia Sànchez-Mústich en un format que no té res a veure amb cap dels festivals de poesia existents perquè conté el cent per cent de l’ADN sitgetà. El bocaorella ha anat tan enllà que no és d’estranyar que hagi corregut la brama que la Festa de Sitges confirma l’estatus poèticofestiu imprimint el caràcter d’una experiència inoblidable. Des del primer moment en Joan i la Cèlia es van proposar que la festa arrelés i Sitges la fes seva, de manera que van cercar i obtenir tota mena de complicitats amb entitats, institucions i negocis diversos, així com també van procurar cobrir despeses obrint un verkami que ha funcionat cada any i ha anat engruixint la llista de mecenes de la Festa de la Poesia.
Roses i espines
Però no tot han estat flors i violes. Les dificultats burocràticomunicipals han posat en perill de desaparició la Festa. Això no és cap secret perquè la darrera edició va passar per un tràngol que tot plegat va venir d’un tris, i va ser salvada per enèsims actes de generositat per part dels organitzadors i de personatges implicats.
Que la burocràcia municipal és nefasta perquè, a més d’enrevessada, l’actuació dels anomenats ‘cossos estatals’ –secretaris i interventors titulars o habilitats– cada vegada qüestionen i compliquen més els tràmits de control al seu arbitri, és una realitat que qualsevol entitat associativa cultural de Catalunya ha patit i continua patint; Sitges no només no n’és cap excepció sinó que s’han viscut fets dramàtics.
Que els recursos econòmics municipals dedicats a la cultura no sempre són equitatius (que no vol dir igualitaris), n’és una altra que portaria l’argumentació més enllà de la Festa de la Poesia i que algun dia caldrà plantejar i qüestionar. Però són les dues causes que flanquegen d’espines el camí de roses. La celebració de la majoria d’edat de la Festa de la Poesia aquesta tardor després d’haver passat per un temps d’incertesa hi té molt a veure.
Un Manifest de posicionament
Per celebrar la majoria d’edat la Festa de la Poesia ha elaborat el seu Manifestque serà llegit públicament al Racó de la Calma aquest dissabte dia 8 de novembre. El seu esperit remot parteix dels manifestos de Joan Salvat-Papasseit, del qual l’any passat vam celebrar el Centenari que també va tenir seu referent a la Festa de la Poesia. A manera de retorn, el Manifest de la Festa de la Poesia situa en ple segle XXI el posicionament i concepte dels poetes respecte la poesia i el món. Prèviament, però, durant el Dinar dels Poetes, al Retiro, haurà arribat el moment dels brindis. Brindarem, sobretot, per la continuïtat: llarga vida a la Festa de la Poesia a Sitges!
