LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Del Mercat de l’Art als Museus

A la memòria de Jaume Barrachina

Fa pocs dies que hem celebrat la desena edició de la Jornada sobre el Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus que des de 2012 es celebra a Sitges, organitzada pels Museus de Sitges i el Departament d’Història de l’Art de la UAB, i coordinada per Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda. El compte de resultats una dècada més tard és un vast conjunt d’estudis i recerques, intercanvis d’informació, doctorats en marxa o acomplerts, seguiment de projectes en curs i nou volums acuradament editats pels coordinadors de la Jornada. La creació i difusió del coneixement que la Jornada ha comportat supera més que satisfactòriament les expectatives dels inicis. La col·laboració continuada entre els museus i l’estament acadèmic ha estat d’eficàcia provada i la seva generalització és, avui, un repte per a tots dos sectors amb la garantia de contribuir al guany mutu. Aquest és un d’aquells aspectes que depassen l’amidament de la inversió econòmica i del nombre d’assistents perquè és una inversió en coneixement i difusió a curt, mig i llarg termini, i aquesta triple dimensió costa d’entendre per part del gerencialisme economicista, però és un fet més que comprovat.

Tornant a la Jornada sobre el Mercat de l’Art, el col·leccionisme i la seva incidència en la fundació i desenvolupament dels museus, pel Saló d’Or del Palau de Maricel hi ha passat desenes de persones que encarnen els diversos estadis sobre com s’efectua la recerca humanística en aquest segle XXI. Són doctorants, professorat, investigadors locals, antiquaris, museòlegs, col·leccionistes i d’altres persones que sense estar expressament adscrites a alguna institució concreta porten a terme recerques d’interès no només per la temàtica sinó també per la seva contribució a la historiografia de l’art en termes generals. Procedeixen de diversos països, per bé que la majoria treballen a Catalunya i els seus denominadors comuns són el rigor, la fiabilitat de la recerca, l’aportació a la historiografia cultural. Una dècada després del seu inici, la Jornada es troba del tot consolidada en l’entorn museístic, patrimonial i cultural del país, i també de Sitges. A un nivell més personalitzat, ha consolidat un conjunt d’investigadors que al llarg de l’any resten en contacte i intercanvien informació, dades i referències amb generositat i sense recels, i esperen la peregrinació anual a Sitges, com la denomina Alberto Velasco, un dels assidus des de la primera edició. Alguns dels noms més coneguts en el medi, a més de Velasco, com Francesc Quílez, Joan Yeguas, Artur Ramon, Clara Beltran, Eduard Vallès, Sebastià Sànchez Sauleda o Francesc Fontbona, hi assisteixen des de la primera edició. Jaime Barrachina, conservador i director del Museu del Castell de Perelada a qui va dedicat aquest article imort ara fa un any hi va ser present des del primer dia.  

De no haver estat per tot el conjunt de participants, poc o gens sabríem avui d’antiquaris com Joan Cuyas, Celestino Dupont, Paul Tachard, Salvador Babra oMaria Esclassans; de les col·leccions de Víctor Balaguer, Eusebi Güell, Ramon Mascort, Lluís Garriga, els comtes de Perelada, Ignasi Macaya, Núria Pla, Antoni de Montpalau, S. Junyer Vidal, Alexandre Soler i March, Manuel Rocamora, Rossend Partagàs, Frederic Marès, Julio Muñoz Ramonet, Antoni Deu Font o Lluís Bassat, entre altres, sense oblidar artistes col·leccionistes com Picasso, Alexandre de Riquer o Lola Anglada. Tampoc no s’hauria avançat en el coneixement de la història de l’antiquariat a Catalunya, de la taxació i la compravenda, les falsificacions, les col·leccions temàtiques o la formació de diversos museus del país –el Víctor Balaguer de Vilanova, el Cau Ferrat de Sitges, el Museu Marès de Barcelona o el Museu Deu del Vendrell– per exemple,  així com del seu creixement gràcies a l’ingrés de col·leccions de particulars. I sense les aportacions d’Ignasi Domènech, Joan Yeguas, Sebastià Sànchez Sauleda o Alberto Velasco, entre altres, no hauria estat possible culminar la recerca que ha nodrit bona part del llibre dedicat a “Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges” (2021), que va ser presentat per Susanna Portell en el transcurs de la Jornada d’enguany poc temps després de la seva publicació. Perquè l’arbre del coneixement té arrels profundes i un brancam ric i extens que contínuament es retroalimenta.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure