Alumnes de l’IES Joan Ramon Benaprès a la Fundació Stämpfli el passat dijous.
La celebració del Dia de l’Artista d’enguany m’ha comportat l’oportunitat de referir-me a una determinada visió dels orígens i de l’art total per mitjà de sis artistes sitgetans –en el més ampli sentit del concepte– concretant l’aportació de cadascun d’ells al voltant d’una idea, més descriptiva que conceptual.
Orígens rusiñolians per a una diada internacional. Rusiñol “va fer un alto” a Sitges camí de Vilanova per visitar el Museu Víctor Balaguer on hi havia exposada l’Anunciació del Greco en dipòsit del Museu del Prado el 23 d’octubre de 1891, perquè el seu amic Ramon Casas hi havia vingut a pintar unes setmanes abans. Enguany s’han complert els 134 anys d’aquell 23 d’octubre amb una programació amb l’especial contribució del Cercle Artístic de Sitges, l’Institut Joan Ramon Benaprès, els Museus de Sitges i la Regidoria de Cultura que ha omplert el dia sencer dedicada a tots els públics.
La diada va estar ideada amb voluntat de fer-la extensiva universalment perquè les arts són consubstancials a la condició humana i la feina dels artistes és imprescindible per a una societat humanista i progressista, però ara per ara encara no depassa l’àmbit local.
La internacionalització del Dia de l’Artista hauria de constituir un objectiu prioritari per tal
de situar Sitges en el pla internacional en referència a les arts. La seva història i el seu patrimoni artístic ho mereixen. És un objectiu a recuperar i a no abandonar.
Intergeneracionals, moderns i contemporanis. D’entre els tots sis artistes que he triat, quatre homes i dues dones, tres d’ells formen part de les fileres de l’art modern, com els noucentistes Pere Jou i Lola Anglada i l’avantguardista Artur Carbonell; altres dos són contemporanis del segle XX, Pere Stämpfli i Agustí Albors, i la darrera, contemporània del segle XXI, Berta Paco. Tots ells tenen vincles amb la Vila i la seva obra és visible a Sitges en diferents àmbits.
El nom de Santiago Rusiñol, capdavanter, és el màxim exponent de la llibertatnecessària per a tot procés creatiu. Ell en va fer bandera en tots els aspectes inherents a la vida personal i l’artística contravenint en aquest àmbit temàtiques i llenguatges artístics.
D’Artur Carbonell (Sitges, 1906-1973) en destaca la ruptura que va efectuar vers 1927 amb la pintura figurativa. És el nostre primer i més important avantguardista –també ho va ser durant uns anys Alfred Sisquella–. L’exposició que properament inauguraran els Museus de Sitges permetrà conèixer i revisar la seva artística en tot l’abast.
Lola Anglada (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984) encarna el compromís amb el país, amb els més febles i amb les arts practicades amb sensibilitat i bellesa. La seva obra es pot contemplar al Museu de Maricel i als carrers de Sitges on hi ha les rajoles que va efectuar per al Concurs de Catifes de Corpus durant força anys. La seva Col·lecció de Nines donades a Sitges estan en procés de restauració i pendents de l’obertura, algun dia, de Can Llopis.
Pere Jou (Gràcia, Barcelona, 1891-Sitges, 1964) encarna la persistència del treball de l’artista. Les darreres fotografies que se’n conserven el mostren esculpint el fris dels capitells del Casino Prado. L’obra de Jou és l’art al carrer, des dels capitells i les gàrgoles de Maricel fins la Sirena, esdevinguda una icona de Sitges. Aquest cap de setmana que se celebra l’Open House es pot visitar el seu taller, mostra gairebé única de taller d’artista conservat íntegrament.
Pere Stämpfli (Deisswill, Suïssa, 1937) és sinònim de generositat. Juntament amb la seva dedicació a la pintura, dibuix i escultura, el 2011 va fer pública la donació de les obres dels seus amics artistes a la Fundació Stämpfli per constituir la col·lecció Stämpfli Art
Contemporani Internacional, oberta aquell mateix any.
Agustí Albors (Sitges, 1943- 2025) és l’artista que ha arrelat profundament en la comunitaten relació amb la cultura popular per mitjà d’una la obra realitzada en llenguatges i suports diversos – cartells, dibuixos, projectes, olis, il·lustracions. Un aspecte que també es fusiona sovint en la seva pintura d’inspiració metafísica.
Berta Paco (Barcelona, 1985-2020) representa la lluita. Lluita amb ella mateix per trobar el seu lloc i trobar-se a mi mateixa que es reflecteix per mitjà d’una obra profundament impactant i d’una fortíssima força expressiva. Una obra que impacta i neguiteja.
Llibertat, ruptura, compromís, persistència, generositat, comunitat i lluita són els principis descriptius de les sis personalitats creatives que he triat per celebrar el Dia de l’Artista de 2025 de Sitges estant per tant com ens han aportat.
