LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Elogi del Retiro

Amb màscara, distància, gel hidroalcohòlic i totes les mesures de seguretat vigents, la família retirista ha pogut celebrar, per fi, el seu 150è aniversari. Es va haver de posposar quan, l’1 de novembre de 2020, la pandèmia no afluixava. I hem tallat just pocs dies abans que la cinquena onada ens situï al pòdium dels municipis més perillosos. El Retiro es va vestir de gala gràcies a les habilitats decoratives de l’Angelina Salesas i vam poder gaudir d’una celebració desitjada, brindant des de casa amb la malvasia commemorativa que ens van regalar. La presidenta Maria Elena Ferré, la seva junta directiva i consultiva i els socis i col·laboradors s’hi van abocar, aconseguint una celebració digna i entranyable.

El Retiro mereix tots els honors per haver sobreviscut a les dificultats amb esperit de superació i estima, contribuint a la vida sociocultural de la vila amb generositat i eficàcia. L’entitat palesa la seva aportació de forma destacada, com són les Caramelles i el Carnaval, mentre que, alhora, s’ha orientat vers noves possibilitats com la Festa de la Poesia, que ja va acarada cap a la quinzena edició i una vida quotidiana que garanteix el futur.

Entre les actuacions que van omplir les dues hores de la celebració, voldria destacar el discurs del cronista oficial de la vila, Joan Yll. Aprofitant el format de la revista La Palla, va desgranar 150 anys d’història de l’entitat amb tota la panòplia de noms propis que han construït el seu dia a dia, des del primer fins avui, sense deixar res per verd. La sardana, amb música de Blai Fontanals i lletra del poeta i impecable presentador de l’acte, Joan Duran i Ferrer, interpretada per la coral Sitges Canta!, va ser un altre dels punts forts de la vesprada. Com també ho va ser la interpretació musical del Retrio, començant per “l’himne oficial de la casa”, que deia en Toni Sella: l’americana del color de rosa i olor de clavell…

Sense oblidar el documental d’en Ferran Vilanova, combinant passat i present amb imatges icòniques i totes ben autèntiques de la manera de fer de la casa. Com l’encert dels discursos de la presidenta, l’alcaldessa –que prové, com tothom sap, d’una llarga nissaga pradista– i del president de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com també em va agradar veure-hi, entre altres, la presidenta del Prado i el president de la seva junta consultiva.

Voldria afegir tres visions més personals. Una és el record de qui em va fer apreciar el Retiro molt abans de freqüentar-lo, que prové del meu pare. Quan el mestre Pallarès se’n va anar al cel de Sitges, els del Retiro van demanar al mestre Pañella que els assagés les Caramelles perquè no volien perdre la tradició de maner que, durant uns quants anys, el mestre tenia totes les nits de la setmana ocupades entre el Retiro i el Patronat (que és com es deien les Caramelles Sitgetanes). S’hi va trobar tan ben acollit, que va esdevenir un retirista de cor, tot i l’ascendència pradista de la meva família paterna.

Una altra visió és la de la Festa de la Poesia, que des del primer moment va trobar al Retiro no només un escenari sinó una llar amb dinar inclòs. Un dinar que és un dels punts forts de la festa i el moment de decantament definitiu retirista per part dels poetes convidats. La tradició poètica de l’entitat arrenca el 1918 amb la celebració de la Festa de la Poesia a Sitges, que va reunir el bo i millor dels poetes catalans, encapçalats per Josep Carner, i es va refermar el 1950 amb l’homenatge al poeta Trinitat Catasús, deu anys més tard de la seva mort. A més de la Festa de la Poesia actual, el Retiro ha acollit durant uns anys un seguit de recitals i celebracions poètiques memorables a la Cava. Per tant, la consolidació de l’activisme poètic local és també un dels actius de la casa.

La darrera visió és el record dels que ja no hi són i que no puc deixar de recordar amb afecte i agraïment encarnant-los en dos presidents –en Lluís Curtiada i en Toni Sella– i en el mestre Janio Marti. De fet, ja hi eren, al Retiro, en el pensament de tots, en les imatges i en els discursos. Però no vull deixar d’esmentar-los des d’aquest Marge Llarg perquè, cadascun en les seves circumstàncies, van configurar aquest Retiro que celebrem i que té el futur assegurat, a l’espera de celebrar, dècada rere dècada, els dos segles d’existència.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure