La celebració de l’11a Setmana de la Malvasia de Sitges ofereix un ampli programa participatiu d’activitats per a tots els públics organitzat pel CIM. D’uns anys ençà la Malvasia i els derivats de la variant d’aquest cep tan singular torna a estar present en tant que part integrant del patrimoni immaterial, etnològic, gastronòmic, cultural, solidari i de tantes altres prestacions com té, pel que és i pel que representa.
Al llarg del segle XX i XXI el terme municipal de Sitges ha perdut moltes hectàrees de zona agrícola reconvertides en zona edificable. On hi havia vinya i terra de conreu i d’horts hi ha la gran extensió de ciment armat de les noves construccions. Segurament era el seu destí natural però a alguns ens hauria agradat que la reconversió no fos tan dràstica ni tan irreversible. Resten les vinyes d’Aiguadolç i la vinya urbana de l’Hospital de Sant Joan, que és el que assegura la collita local.
On hi havia vinya hi havia cellers
Entre el segle XVI i el XIX la producció de malvasia i de vi ocupava la major part de la terra conreable del terme i era la font més important de l’economia sitgetana. Grans propietaris que hi van comerciar, com els Falç des del segle XV, reinvertien els guanys en l’adquisició de més terres per a més conreus. Però no eren només els Falç: els Sariol, Miró, Llopis, Robert, Carbonell Batlle, Bofill i Pintó i un llarg etcètera dels quals se’n conserva la memòria per les etiquetes de les ampolles que han perdurat fins avui eren terratinents, colliters, comerciants i exportadors.
Els cellers també han desaparegut del mapa sitgetà. Els enderrocs, permutes i reedificacions de les cases del casc urbà també han acabat amb els cellers. Encara en resten dos d’especial importància perquè són edificis patrimonials, però corren greu perill de ruïna si la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària, i l’Ajuntament de Sitges, que ha de vetllar per la preservació i conservació del patrimoni local continuen incomplint les respectives obligacions.
El repte dels Tres Cellers
El 2017 vaig presentar el projecte dels Tres Cellers en una compareixença pública que vaig fer amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, que consistia en proposar una ruta enològica, gastronòmica i patrimonial que enllacés els tres cellers més importants de la història de Sitges: el celler de Can Falç, el més antic de tots, documentat a principis del segle XVI; el de Can Llopis, al casal neoclàssic edificat per Josep Bonaventura Falç a les terres i hortes que va urbanitzar fora muralla de la Vila Sitges i acabat el 1793 al qual finalment no hi va anar a viure, sinó que el va bescanviar amb el seu cosí, el notari Manuel Llopis i Falç, i, finalment, el celler de l’Hospital de Sant Joan de Sitges on s’elabora la malvasia dolça. Tots tres estan enllaçats històricament: de can Falç va sortir el de can Llopis, i Can Llopis, gràcies al llegat de les terres de conreu de malvasia instituït pel diplomàtic Manuel Llopis de Casades el 1935 a benefici de l’Hospital de Sant Joan, va originar l’únic celler que actualment està en plena forma. Val a dir que el 2019 el projecte es va fer fonedís.
És molt de demanar a la Diputació de Barcelona, propietària dels dos cellers que avui dia es troben immersos en un implacable i imparable procés de degradació enmig d’un opac silenci, que els vulgui restaurar, rehabilitar i dignificar juntament amb els casals dels que formen part? És molt de demanar a l’Ajuntament que s’impliqui en un programa de potenciació de la Malvasia per mitjà dels Tres Cellers, en tant que patrimoni material, immaterial, etnològic i gastronòmic a favor de les rendes de l’Hospital de Sant Joan Baptista que, no ho oblidéssim, és qui des del segle XIV té cura de la nostra conciutadania desvalguda, necessitada i malalta?
D’aquí a deu anys se’n compliran cent del llegat Llopis. Podem tenir esperances que els tres cellers superaran el repte de sobreviure per oferir-nos una ruta per disfrutar-los, donar-los a conèixer i fer-nos sentir orgullosos d’aquest Sitges tan complex i divers que sovint oblida quins són els seus orígens?
Per si de cas, el vespre d’inauguració de l’11a Setmana de la Malvasia de Sitges vaig brindar per aquesta causa noble amb tota el meu entusiasme.
Per llegir-ne més, al meu blogweb Quadern de Terramar hi ha publicat el discurs d’inauguració de la 11a Setmana de la Malvasia de Sitges.
