Darrere de la imatgeria festiva de Sitges, formada per diferents figures patrimonials que, en alguns casos són centenàries, s’hi amaguen moltes històries al voltant de la seva preservació i conservació. Han estat molts i moltes els que han dedicat part del seu temps a fer que aquests hagin lluït amb les millors gales i imatge, tenint en compte les limitacions i els recursos que han tingut. I també és sabut que aquest patrimoni, majoritàriament propietat de la vila, s’ha guardat al llarg de la història en diverses dependències municipals, sovint sense prou garanties per una bona conservació i preservació.
És el cas dels vestits i els complements dels Gegants de la Vila que, des de l’any 1955 i fins a l’actualitat s’ha conservat pràcticament tot: petos, capes, vels, mànigues, pedreria i joies, entre altres complements. Però si això ha estat possible és perquè els geganters de finals dels anys 1960 i la dècada de 1970, entre els quals Josep Pujol, Jepi, o Llorenç Baqués, van decidir guardar a casa seva tot allò que es va anar deixant d’utilitzar, ja sigui perquè els vestits havien perdut color i se n’havien fet de nous, o també en el moment que els gegants vells van quedar arraconats, ara tot just fa 50 anys, quan es van estrenar els nous. Com afirma Dani Pujol, actual cap de colla i fill d’en Jepi, “abans no es donava tant valor a preservar i documentar aquestes coses, i els ajuntaments de dècades enrere tampoc estaven per fer això. Per aquest motiu, gent com el meu pare o en Llorenç es van endur tot el que van poder a casa per por que acabessin desapareixent, tenint en compte que en aquells espais hi entrava molta gent en el dia a dia”.
Tots els detalls dels vestits antics, a L’Eco d’aquesta setmana. El podeu trobar en format paper als punts de venda habituals (quioscos, estancs, fleques i supermercats) i en format PDF a la plataforma digital iQuiosc.cat.
