LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Filosofia? Sí, gràcies

D’uns anys ençà la devaluació de les Humanitats es troba en caiguda lliure. No és cap novetat, perquè s’han alçat diverses i qualificades veus que adverteixen el perill de deshumanització i d’analfabetisme sociocultural si la davallada continua i les arts, la filosofia, les lletres i tot l’embolcall de la formació integral dels éssers es redueix a l’aprenentatge –és un dir– de tendències conceptuals i tecnocràcies diverses sense el fonament dels continguts. Per entendre el món cal estar entrenats per saber d’on venim i per comprendre els llegats i els sistemes que ens envolten i que ens han configurat; és l’única manera d’avançar com a persones i com a societat. Entendre i comprendre, amb tota la capacitat crítica que siguem capaços d’exercir sobre els sistemes de valors. La tendència d’anar rebaixant continguts en els processos educatius i definicions curriculars de l’alumnat ha comportat un descens de nivell de coneixement que preocupa tant la comunitat educativa com els experts i la societat en general. El drama és que no s’observen alternatives i propostes d’esmena sinó tot el contrari.

La darrera ocurrència del Departament d’Educació al respecte ha estat el d’eliminar la Filosofia dels estudis d’ESO en un esborrany sobre el currículum escolar del proper curs que ha aixecat polseguera. L’esmentat esborrany predica el concebut mantra d’adjectius sobre la necessitat d’una educació vers una societat “plurilingüe i pluricultural, sostenible, digitalitzat, més equitativa, més verda, més feminista i més democràtica.” Principis que, sense dubte, són els més desitjables, si no fos per la manca de mitjans i de recursos que l’escola pública ve arrossegant. Les declaracions sobre l’esborrany de decret s’han succeït a tots nivells i aquest 18 de febrer finalitza el termini per presentar-ne les al·legacions.

Les intencions que manifesta el Departament d’Educació contrasten espectacularment amb la trista realitat de suprimir l’assignatura. Com també es redueix la de “Cultura i valors ètics” a la mínima expressió amb el títol d’ “Educació en valors ètics i cívics”. Guanyen, en canvi, les habilitats utilitàries, com una assignatura sobre Digitalització (més tecnologia: aplicada a què?) i una altra sobre Formació i Orientació Personal i Professional, que ha estat qualificada per alguns docents com un curs de coatxing (educació per a la millora personal) encobert. Perd, una vegada més, la formació en coneixements i guanyen terreny els ensenyaments utilitaris que van variant segons els ritmes de la societat líquida. La llei d’educació estatal de 2020 ara vigent ja ha eliminat a la Filosofia com a optativa a quart d’ESO però que a Catalunya s’havia mantingut com a assignatura optativa. Optativa i en un curs, no fos cas, però ara ni això. Més enllà dels detalls, tant és. La tendència és configurar un alumnat acrític, analfabet culturalment, útil tecnocràticament i dependent de la darrera aplicació a les xarxes socials de continguts efímers. El professorat i els col·lectius d’educadors han estat els que han llançat el crit d’alarma, per enèsima vegada enfront de la nova rebaixa que el Departament d’Educació es proposa perpetrar a favor d’unes assignatures pretesament útils enfront de la filosofia, que eliminen de socarrel perquè deuen pensar que no serveix per res.

Contra la deshumanització, pensament. Contra l’utilitarisme buit de continguts, coneixement, pensament i reflexió. L’escola pública ha de ser, primordialment i fonamentalment, l’àmbit educatiu integral per a una societat que es vol humanitzada, integradora i lliure, amb tota la restallera d’adjectius mantra (escric mantra per la frivolitat amb què es van afegint arreu, no perquè no hi cregui!) que s’hi vulguin posar. Però no pot renunciar en cap cas ni a l’educació humanista, que és la de l’adquisició de coneixements de fons, ni a la voluntat d’integració ni a la llibertat de pensament de les persones. Aquesta ha estat la vocació de l’escola catalana que cal mantenir, millorar i, sobretot, impulsar i dotar.

Davant de l’expulsió de les arts, les lletres i les humanitats de l’escola no podem restar indiferents; el mateix pensament crític que hem adquirit ens fa reaccionar frontalment a favor. La filosofia desenvolupa la capacitat analítica i argumental, exercita el pensament i en fa créixer la intensitat i la profunditat. Ensenya a pensar i, per tant, ens fa lliures. Filosofia? Sí, gràcies.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure