LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Hotel Romàntic

Llapispanc, Gonçal Sobrer, Carme Rei-Granger i Francesc Parcerisas al jardí de l’Hotel Romàntic durant la presentació. Fot.Frèia Berg, setembre 2021.

“Ell és, als meus ulls, una figura tan gran, tan mítica, i parlant del Romàntic, tan essencial, que em resulta impossible poder sumaritzar-la amb la modèstia necessària en tot escrit de caràcter descriptiu. En un mot, en Gonçal és el Romàntic”. Josep Miquel Sobrer, Notícia de l’Hotel Romàntic (1984).

L’Hotel Romàntic, que va obrir les portes l’any 1958 amb el nom d’Hotel Tròpic, compta amb una bibliografia en la que destaquen tres obres, dues de les quals han estat escrites per Josep Miquel Sobrer, germà de Gonçal. Una tercera dedicada a les ‘Pintures i escultures de l’Hotel Romàntic’, de Montserrat Sintes palesa com el Romàntic, a més d’acollir visitants i turistes de tota mena de geografies, ha acollit una artistes de l’Escola de Belles Arts dels anys seixanta, els artistes del Poblenou de la generació de Gonçal Sobrer, els artistes de Sitges i els d’arreu. El doble caràcter turístic i lloc de trobada artística amb tota manera d’activitats, des d’exposicions a hàpenings,  que Josep Miquel Sobrer ha descrit de forma tan precisa i tan literària i que Montserrat Sintes ha inventariat magistralment és el que ha marcat el caràcter únic de l’establiment.

El passat diumenge a mitja tarda vam celebrar els germans Sobrer i  l’Hotel Romàntic amb dues obres excepcionals. Una, la correspondència entre Josep Miquel Sobrer, escriptor i professor de literatura a les universitats nordamericanes i el poeta i traductor Francesc Parcerisas. Més enllà dels avatars existencials i de la intensitat de textos tan sincers com precisos com són les cartes entre els dos amics, la presència de Gonçal Sobrer i de l’Hotel Romàntic és una de les constants de l’obra. Entre 1963 i 2014 es van creuar més de set-centes cartes que són un diàleg intel·lectual i humà d’amistat i afecte.

L’altra gran novetat va ser la presentació de les memòries que Gonçal Sobrer ha escrit en format de falses memòries d’un pintor hoteler, “Falsa vida d’un fals pintor fracassat, però de fama universal Iu Canals i Rovellats (1932-1982)”. Sense pèls a la llengua ni a la ploma metafòrica Gonçal Sobrer fa desfilar els seus records i opinions sense cap mena de complexe al llarg de cinc dècades. Els capítols són més aviat píndoles breus sempre substancionses que permeten seguir tant la personalitat no gens dissimulada del veritable autor i la seva circumstància. Observo que la concisió és extrema perquè Gonçal hi escriu el que vol dir concretat en el  nucli dur de cadascun dels seus passatges vitals tant des del vessant públic com del privat. Els dibuixos constitueixen un correlat de vegades metafòric i d’altres precís del text. Alguns  són d’un lirisme desbocat, altres d’una càrrega política innegable, la major part d’un erotisme preeminent. Són unes pàgines viscudes a pler que ens retornen aquell xicot de vint-i-cinc anys que va venir a Sitges per instal·lar-hi una pastisseria i un cop vista la casa de les senyoretes Catasús al número 23 del carrer de Sant Isidre decideix obrir-hi una fonda. “Sitges és el paradís. Se n’enamora de tot cor”, declara a les memòries. Fins avui mateix. Nosaltres també ens vam enamorar de l’Hotel Romàntic perquè ha estat des de llavors un espai de cultura i llibertat. Gràcies, Gonçal.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure