“Jo sóc el diable xic
que vinc carregat de banyes,
m’han trobat a baix a mar
a la botiga d’en Cassanyes”
Anònim sitgetà
“La paraula crema més que la pólvora”
Alba Gràcia
Santa Tecla obre les portes a la tardor i el mar fa dies que ha canviat de pell. La llum de l’hora, que dirien els poetes noucentistes, ja és diferent, un punt més daurada i melancòlica. Als migdies el sol encara apreta, però als matins i als vespres fa uns dies que fresqueja i no tot és per mor de les pluges de fora el nostre preuat microclima. I així anar fent i veient com el calendari ens aboca a l’altre gran esdeveniment sitgetà com és el Carnaval. Per cert, d’estricta actualitat perquè l’endemà mateix de Santa Tecla el Ple municipal no va en aprovar la nova versió del protocol.
Però no hi entraré, perquè de Carnaval i de la brutícia al carrer, ja se n’ocupen els Diables. El llibre que fa pocs dies es va presentar al Prado en olor de multitud implicada i motivada “No t’espantis, Llucifer!” Sàtira i història local en els versos satírics del Ball de Diables i el Drac de Sitges (1979-2025) en parla amb escreix. La historiadora Alba Gràcia hi presenta una completa anàlisi històrica, sociològica i crítica de la realitat local dels darrers quaranta-sis anys per mitjà de càrregues a les línies de flotació de la vida col·lectiva sitgetana. Aquesta vegada no ho va fonamentar en els llibres d’actes municipals ni en l’hemeroteca sitgetana sinó en la veu del poble, convençuda que “la paraula crema més que la pólvora”.
Tocats pel foc i l’olor de la pólvora
Els que per raons familiars hem estat tocats pel foc i l’olor de la pólvora ens reconeixem en els nostres ancestres i en el somriure inequívoc de la familiaritat intergeneracional. L’Alba n’és una i per doble partida, perquè pertany a la saga de can Gari (i un record entranyable per al seu pare, en Josep, qui va inspirar la dita de ‘els diables van al cel’) i a la de can Pañella per la via de l’Isidret, que era el seu oncle. L’estudi que va fer sobre la història de la pirotècnia a Sitges (2008) és un relat que l’Isidre Pañella va inspirar i assessorar. Un altre del seus referents, en aquest cas, gràfic i visual, és el de l’artista Agustí Albors sobre el nostre imaginari col·lectiu del foc perquè ningú millor que ell ha sabut interpretar en Llucifer amb tanta capacitat d’impacte. En Llucifer ha estat una altra de les referències i preferències de l’Alba Gràcia, ja que el 2011 va publicar-ne un estudi amb perspectiva de gènere: “I tu, dona, vols ser Llucifer?”
La visió satírica del Sitges contemporani
Però anem cap el que crema més que les espurnes. “No t’espantis, Llucifer!” va merèixer el XXVII Premi Jofre Vila de Folklore i Cultura Popular de Sitges dotat pel Casino Prado Suburense, l’entitat que ha sufragat l’edició d’aquest llibre preceptiu i indispensable. Preceptiu perquè conté la història documentada dels versos del Ball de Diables i del Drac i indispensable perquè mostra la visió del Sitges contemporani des de la sàtira, la burla, el sarcasme i la crítica des de la vox populi, el moll de l’ós de la cultura popular.
Els versos del Ball de Diables i del Drac no deixen res per verd i ataquen a fons el que consideren els grans pecats de Sitges, pecats que sobrepassen els Set Pecats Capitals dels versos antics. Són pecats públics, sempre més criticables que els privats, perquè afecten tota la comunitat que se’ns presenten disseccionats i classificats per anys, per temes, i a judici de cadascuna de les tres colles – la Colla Vella, la Colla Jove i la Colla de l’Agrupa.
L’estrella que s’emporta la palma és el desgovern municipal amb l’acumulació de temes endèmics com brutícia, via pública, platges, funcionament de l’ajuntament i urbanisme, amb 216 versos, als quals cal sumar els dedicats a eleccions municipals i als alcaldes, que en fan 61 i fan un total de 277 dedicatòries. Per pensar-hi, vaja. Segueix el tema de la Festa Major, que engloba balls, funcionament, pressupost i casal encara inexistent; són 146. D’entre les festes, destaca el Carnaval, amb 38 versos; el turisme compta amb 37 dedicatòries i el tema immobiliari i els lloguers se n’emporten 21. Són números a l’engròs i els hi deixo perquè vagin destriant.
No sé si tanta visió crítica preocuparà a algun dels electes del Consistori o faran el que han fet d’altres, passar el dia i empènyer l’any pensant que els versos del Ball de Diables són cosa de broma. Però d’això res perquè en Llucifer fila molt prim i com que està curat d’espants ja està esmolant la imaginació i la ploma perquè de motius no en falten. Mentrestant, disfrutin d’aquest llibre tan ben fet i tan saborós perquè estic segura que no se’l deixaran perdre.
