Joan Abella Bel
Sebastià Arnan Domingo
Manuel Calventós Sánchez
Jaume Daví Lluna
José Egea García
José Antonio Egea Pujante
Manuel García Crespo
Tomàs Iglesias Iglesias
José López Martínez
Enric Miralles Rodés
Jordi Robert
Jaime Sánchez González
L’espai públic és espai de memòria i un bé comú. Ho és de la memòria personal i també de la memòria de l’imaginari col·lectiu. Per això que els governants tenen el deure i l’obligació de vetllar pel respecte de l’espai públic, perquè és patrimoni de tothom i perquè més enllà de la neteja, la salubritat, la il·luminació, la seguretat, i tot el que es deriva del seu manteniment i preservació, sovint presenta un plus de percepcions com la memòria. Vetllar perquè aquest bé comú mantingui la seva integritat és, també, una obligació i un deure de governança. A hores d’ara la reintegració de la memòria és un deure preferent.
Record i homenatge als deportats sitgetans
Des del passat dissabte dia 4 d’octubre Sitges s’ha afegit a la llista de pobles que homenatgen la memòria dels seus deportats amb la col·locació de les “pedres per ensopegar”, les Stolpersteine que fan 10X10 i que són llambordes recobertes de llautó que es col·loquen al portal del lloc on van habitar els deportats. Aquest projecte, que es va posar en marxa el 1996 a Berlín, ja compta amb 85.000 Stolpersteine arreu del món. Catalunya s’hi va afegir el 2015 per mitjà del Memorial Democràtic i compta amb un total de 678 pedres per ensopegar amb la memòria de la deportació instal·lada en un centenar de municipis. Gunter Demning, l’autor de projecte el defineix com una iniciativa “… que vol mantenir viva la memòria de l’expulsió i de l’assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d’eutanàsia del nacionalsocialisme.”
La col·locació de les Stolpersteinen a Sitges culmina el procés que es va iniciar el 2020, quan el llavors regidor de Cultura Xavier Salmerón va encarregar al Grup d’Estudis Sitgetans l’exposició Sitgetans als camps nazis. De Sitges a l’horror dels camps de concentració, portada a terme per l’equip format per J. Conesa, A. Parés, A. Henríquez, B. Artigas i N. Amigó, dirigit per Jordi Milà. La mostra es va instal·lar a la planta baixa de Can Falç, va ser objecte de nombroses visites i va descobrir per a molts una realitat poc coneguda però tremendament soferta pels familiars dels deportats. Ara sabem que en són onze. Només va poder retornar-ne un.
Educar en la història per transmetre’n la memòria
Arran de la col·locació de les Stolpersteine el GES ha col·laborat de nou amb la regidoria de Cultura instal·lant l’exposició de 2020 a l’Estudi Vidal juntament amb les “pedres per a ensopegar” personalitzades, amb el nom, les dates i el final dels deportats. La mostra hi ha estat del 24 de setembre al 3 d’octubre de 2025 dedicada especialment al públic escolar de Sitges, que l’ha visitada durant l’horari escolar. Jordi Milà, president del GES, i Enric Garriga, del Memorial Buchenwald han tingut cura de les explicacions als estudiants. Juntament amb la regidoria de Cultura han col·laborat en la col·locació de les Stolpersteine el Memorial Democràtic, els memorials de Mauthausen i Buchenwald i el GES.
Voldria recordar dos detalls biogràfics del dos dels seus protagonistes, ja que d’entre els onze deportats dos van tenir relació amb les arts. L’un, Jaume Daví Lluna, era fill d’en Jaume Daví Mañosa, cap de la brigada municipal de Sitges, amant de les arts i la cultura i l’home que va salvar els altars barrocs de l’església parroquial de la crema de juliol de 1936. L’altre, Sebastià Arnan Domingo va ser retratat pel pintor Joaquim Sunyer en un quadre inoblidable, Família de pescadors (1931); és el retrat col·lectiu d’una família sencera que viu de la mar i que està representada amb una iconografia realista tocada d’un punt de tendresa. Arnan, pescador, i director de la revista Front –òrgan del Bloc Obrer i Camperol i del POUM (1934-1937)–, és el cap de família situat enmig del retrat representat amb un gest tan simbòlic com quotidià, tallant el pa. La humanitat que desprèn aquesta obra contrasta durament amb la destrucció que van comportar la guerra, la revolució, les deportacions i tanta tragèdia individual i col·lectiva.
