LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Nadala del Pessebre 2021

Un dels rituals que any rere any m’agrada de seguir, cada vegada més, és el de fer el pessebre el diumenge abans de Nadal. La tradició familiar era més o menys així, tot i que no era estrany que el meu pare s’hi posés el mateix matí de Nadal i amb quatre suros ben posats com només ell sabia fer, una mica de molsa, alguns branquillons i un xic de mata i de pi, mentre nosaltres paràvem la taula ell anava fent el pessebre a la lleixa de la llar de foc o al prestatge més ample del bufet. Nosaltres ens ho anàvem mirant procurant no fer nosa i menys quan hi posava les figures, que eren l’últim toc. El pessebre durava poc o molt fins l’endemà o el diumenge després de Reis i a l’hora de desmuntar-lo el primer que treia eren les figures, que tornaven a la seva respectiva vitrina. Un any eren les provençals, un altre any les d’en Muns, l’anterior havien estat les mallorquines, les d’en Daniel, les d’en Carratalà, o les d’en Traité i, fins i tot si el pessebre era molt xic hi posava les que l’hi havia portat l’any abans de la Piazza Navona, a la fira romana de la Befanda, on s’hi trobaven una meravella de figures sicilianes i napolitanes… Any rere any vaig recordant el vell ritual familiar i penso que el meu pare, des del cel de Sitges, n’està prou content.

Enguany, entre treure els suros i el cel d’on són guardats tot l’any, desempaquetar la molsa i collir els rams de mata pensava en l’art de fer pessebres que els llibres del P. Basili de Rubí, de Joan Amades,  i del senyor J. M. Garrut -que mentre va ser professor meu a l’antiga Escola de Bibliotecàries ens va ensenyar a conèixer i apreciar el Museu d’Historia de la Ciutat de Barcelona, mai no vaig identificar amb el president de l’Associació de Pessebristes- eren tres grans clàssics del pessebrisme català però que jo vaig gaudir la sort de tenir ben a prop un mestre a casa mateix. I mentre anava construint aquest petit paisatge pensava que cada pessebre té la seva nadala, de manera que els deixo la que escrit per al pessebre de casa aquest any tan complicat com ha estat el 2021, amb el desig que passin un bon Nadal a l’espera de temps millors!

Poso els suros
fixo el cel,
estenc molsa
per als bens,
faig muntanyes
i un bosc verd:
rams de mata
amb tocs vermells,
galzeran de punxa viva,
i el paisatge ja és complet.

Un turó a la cantonada
amb els xais i els pastorets,
al capdamunt de la Cova
l’àngel penja d’un filet
pregonant la bona nova
pel celatge ple d’estels.

A la terra van fent via
dues dones de Betlem
i un pastor les acompanya
gaiato en mà i el pas ferm,
adelantats per dos altres
que han arribat primer
a la Cova anunciada
pels àngels als quatre vents.

Del Portal mig cap a fora
al lleu escalf d’un paller
bou i mula mig s’amaguen
a prop, darrere del Nen
i Pare i Mare l’esguarden
amb un somriure discret.

Aquest és un escenari
que cada any es repeteix
malgrat boires i malures,
les epidèmies, el fred,
els volcans que escupen brases,
el clima que es fa inclement,
la fam, els migrants que moren
travessant la mar dels déus
amb promeses d’altres ribes
i pobresa permanent,
vells que moren de tristesa
i el món de futur incert.

El pessebre és un paisatge
senzill, benigne i proper,
un petit far d’esperança,
sempre igual i diferent,
fràgil com un cor de vidre,
immens com tot l’univers.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure