La notícia d’avui dijous és la celebració d’una gran exposició a Alemanya –Munic i Potsdam– per a 2026 sobre Modernisme català, en la que Rusiñol i el Cau Ferrat hi tenen un rol predominant. Com a prèvia, el simposi internacional que aquesta mateixa setmana s’està celebrant a Postdam amb especialistes procedents dels museus alemanys, nord-americans, espanyols i del Cau Ferrat de Sitges, representat pel seu Cap de col·leccions, Ignasi Domènech. És una gran notícia no només pel que suposa la posada en valor de Rusiñol en aquest segle XXI sinó també per la necessària internacionalització dels Museus de Sitges.
Aquesta notícia coincideix amb un altre esdeveniment del passat divendres a Vic, organitzat per la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya sobre Santiago Rusiñol amb motiu del proper Centenari de l’Homenatge de Catalunya el gener de 1926. La jornada va reunir un bon grup de rusiñolians, que van presentar les fins ara darreres aportacions sobre el personatge. Va destacar especialment la brillant ponència de Margarida Casacuberta sobre L’homenatge de la intel·lectualitat catalana a Santiago Rusiñol: la consolidació d’un mite, obrint el simposi i, amb ell, l’evident contradicció que, entre les commemoracions que s’han fet a nivell nacional des de 2012 no n’hi ha hagut cap dedicada a Rusiñol.
Novetats conceptuals i editorials
Juan Carlos Rodríguez va donar les claus interpretatives sobre El catalanisme de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a L’Esquella de la Torratxa; Lourdes Sànchez Rodrigo (Universitat de Granada) es va referir a L’empremta italiana a l’obra de Santiago Rusiñol i Pere Rosselló Bover (Universitat Illes Balears) parlà de Rusiñol i Mallorca centrant-se en l’amistat i complicitats entre Rusiñol i Gabriel Alomar.
Es van presentar de les darreres obres sobre l’artista, de manera que Juan Carlos Rodríguez va donar notícia del llibre dedicat a Lluïsa Denís (quina dona tan interessant i desconeguda!), A l’ombra del rossinyol; Lourdes Sánchez Rodrigo, del seu bellíssim volum sobre La poética de los jardines. Santiago Rusiñol en Granada; Margarida Casacuberta va mostrar la novíssima edició que ha preparat i prologat sobre la “gran novel·la de Barcelona” que és L’Auca del senyor Esteve. El segon volum del Glosari rusiñolià 1908-1909 va ser presentat pels seus curadors, Juan Carlos Rodríguez i Andreu Bosch.
Noves lectures per al Cau Ferrat
Voldria destacar dues aportacions que aporten noves lectures del Museu del Cau Ferrat, dues propostes de diferent format. Una és la d’Andreu Bosch, sobre El correlat literari de Santiago Rusiñol en el Cau Ferrat i que consisteix a descobrir i explicar el vessant literari de les obres que formen part del museu, incorporant aquesta lectura a l’explicació del Cau. És tot un programa de treball que hauria de tenir viabilitat i sortida. L’altra és sobre El pensament artístic de Santiago Rusiñol, la conferència de clausura que vaig impartir, i que tracta de la construcció de la seva pròpia teoria de l’art en la que hi entra l’opinió sobre els museus, els crítics, els artistes, els copistes, els grans mestres i tot l’ecosistema artístic que l’artista va viure.
Expectatives, iniciatives i reivindicacions
Rusiñol és un personatge polièdric que continua aportant novetats a la història cultural i a la creació del coneixement. Les aportacions dels investigadors estrangers com Heidi Roch, Jan Roelofsen, Edmond Raillard, Donatella Siviero, Alexandra Zanetta i un llarg etcètera de noms ho demostra. Que el rector de la Universitat de Vic, Josep Eladi Baños i la vicerectora de Recerca i transferència de coneixement, Eva Espasa, reivindiquessin Rusiñol des del punt de vista intel·lectual, acadèmic i territorial obre interessants expectatives.
Del simposi de Vic han sorgit diverses iniciatives i reivindicacions, com la de l’esmentat Any Rusiñol i d’altres que amplien la magnitud acadèmica del personatge en pla d’igualtat amb Jacint Verdaguer, o a nivell associatiu replantejant el que havia estat el grup de treball Societat Rusiñol i reconvertint-lo en associació amb personalitat jurídica pròpia.
Si alguna mentalitat recalcitrant pensa que sempre es va parlant del mateix que prengui paciència perquè, com tots els grans clàssics, Rusiñol, és un artista que desvetlla moltes i diferents sensibilitats i mentalitats d’arreu i per més que es faci no ens l’acabarem.
