Ha estat una setmana més que gratificant perquè encara no amb vuit dies de diferència el talent local ha estat profusament premiat, cosa que té un doble significat. L’un, el del valor del talent, concepte que engloba creativitat, feina ben feta, treball reconegut, trajectòria… Talent local de vocació universal, perquè el talent i la seva projecció no tenen límits. El fet és que avui tenim una digna i meritòria panòplia de reconeixements públics que han valorat les aportacions, construccions, creacions i comportaments d’un notable conjunt de sitgetans. A la Nit de Premis Sitges 2021 de divendres passat s’hi han sumat les Creus de Sant Jordi d’enguany i els premis que s’atorguen la 21 Nit de les Revistes i Premsa en Català.
A la platja del Retiro, sorra inclosa, els Xispun havien treballat de valent per orquestrar una gala que sobreeixia l’ADN local en tota la seva intensitat; no es van deixar res. La desfilada de persones i entitats premiades va ser prolífica i entranyable. La personalitat de Gonçal Sobrer (gran Gonçal!), la Ploma d’Or periodísticament compromesa i humanitzada d’Anna Grimau, el mestratge gastronòmic d’Oriol Castro, el compromís mediambiental de Mario Vilar, la vocació teatral d’Anna Barrachina, el cinquantenari de la nostra Escola de Grallers, la promoció de la fotografia des del Prado i del Retiro, l’altruisme generós i reivindicatiu d’Isabel Pruna i la narrativa de Xavier Lahoz i de Lucia Araque van rebre llargues i sentides ovacions de reconeixement i celebració. I, sí, es va trobar a faltar el lliurament dels premis Sanvisens de pintura i Pere Jou d’escultura per un error burocràtic; per això a la foto de família de la nit de la cultura sitgetana hi ha buits que saben greu i que l’any vinent no s’hi valdrà a badar.
Aquest dimarts l’Escola de Grallers ha estat doblement guardonada i reconeguda al més alt nivell del país amb la concessió de la Creu de Sant Jordi, que la consolida al cap de mig segle de trajectòria com un dels més grans valors de tonades i gralles de la cultura popular i musical del país. I encara no fa un parell de dies aquest setmanari, el periòdic més antic de l’estat espanyol tal com corria la veu per la sala de l’antiga fàbrica Damm durant la Nit de les Revistes i la Premsa en Català, ha estat guardonat amb el Premi a la millor publicació no diària. L’Eco de Sitges afegeix un guardó dels més importants del sector a la seva secció de trofeus merescudament guanyat per mèrits propis. Uns mèrits que el nostre director Magí Fortuny va expressar amb claredat i convicció com són la importància del periodisme exercit a quilòmetre zero i l’aportació altruista del centenar de col·laboradors que omplim seccions i pàgines. Magí Fortuny va cloure el seu discurs amb un ‘visca la llengua catalana’ que palesa el compromís del nostre setmanari amb la llengua pròpia del país.
Guardons i discursos configuren el baròmetre de la cultura a Sitges d’aquest 2021. Pel que fa als guardons, alt nivell de creativitat i professionalitat, de convicció a favor de la cultura en tots els vessants, d’orgull sitgetà, deixin-m’ho dir, en tant que poble i comunitat. Els discursos de la Nit dels Premis Sitges, però, denoten aspectes d’una realitat es pot obviar pel que fa a conceptes i mancances. Tant de part del Regidor de Cultura com de l’Alcaldessa vam poder escoltar, a més dels reconeixements i elogis, més intencions que realitats. Entre aquestes, cal explicar bé els projectes de l’Escorxador, del Mercat Vell, del Museu Romàntic Can Llopis i el del Palau de Maricel –si és que hi ha projecte–. La creació literària no va merèixer ni un trist esment en tota la nit, més enllà de les persones premiades amb els Antoni Sella i Lluïsa Vidal; al llarg d’aquest any els escriptors i escriptores de Sitges han publicat diverses obres i el Festival de Poesia de Sitges celebrarà la 15a edició el 2022, sense que fos esmentat entre els esdeveniments culturals de l’any. Tampoc no es va parlar de l’esforç de les biblioteques públiques de la Vila a favor de la lectura en temps de pandèmia; de la inexplicable i flagrant situació i urgent normalització i regulació de l’Arxiu de Sitges; pel que fa a les arts visuals els artistes que viuen i treballen a Sitges mereixien ser considerats part del discurs sobre de la cultura i la creació.
El baròmetre de la cultura a Sitges ofereix, doncs, el doble aspecte d’un alt nivell de creativitat i activitat que contrasta amb un desnivell infrastructural i discursiu que caldria reconsiderar i, sobretot, resoldre. Mentrestant, celebrem tant com puguem els grans actius de la cultura sitgetana.
