L’accés a l’habitatge ha deixat de ser un simple problema a Sitges per esdevenir un drama de dimensions colossals. Avui en dia és del tot punt impossible per a una persona jove, amb feina i futur professional, pugui accedir a un pis, per petit que sigui. Optar a un de compra és parlar d’una altra galàxia, llevat que a casa no tinguin patrimoni acumulat. Tota una generació de joves –i no tan joves– es veu obligada a marxar del poble on han nascut i estudiat per culpa d’un mercat de l’habitatge descontrolat i lliurat a l’especulació. Tot i que Sitges ha estat un municipi més car que les poblacions veïnes (i sempre en el podi dels més cars de Catalunya), mai a la vida havia passat el que està succeint ara: que cap jove es pugui quedar a viure si no rep un important suport familiar.
Davant aquesta situació –que és una autèntica tragèdia humana, però també sociocultural per les conseqüències d’aquest exili econòmic–, el projecte llençat pel Govern municipal per a construir 482 habitatges protegits (HPO) és un salvavides puntual al qual es volen acollir centenars (o milers?) de sitgetans. Els 482 HPO es construiran en diversos espais de la zona de la Plana i Santa Bàrbara, desenvolupada en els darrers anys i on es venen ja els pisos nous fregant el desproporcionat milió d’euros.
Però aquests 482 estan trigant massa. La previsió municipal és que la primera tongada (un número encara indeterminat) es pugui lliurar a finals del 2028. Aleshores hauran passat cinc anys de la darrera entrega de pisos promoguts per l’Ajuntament, els 70 del carrer Lola Anglada, a tocar de la Madriguera.
Planificar la construcció de 482 HPO és una excel·lent iniciativa en el marc actual, però trigar cinc anys en lliurar les primeres claus és un desastre de notable magnitud, que posa de manifest que la feixuga maquinària municipal és incapaç d’avançar al ritme que ho fa la societat. El Govern al·lega que tot el procés urbanístic és lent i carregat de complexitats. Però que el mateix consistori no hagi estat capaç de situar aquest procés com a prioritat absoluta (i dotar-lo dels recursos i eines que implica una prioritat política), evidencia un fracàs de gestió accentuat. Cinc anys és una barbaritat, i per als joves (i no tan joves) que hi han d’esperar és una immensitat.
En el mandat anterior, l’Ajuntament va aconseguir acabar 175 HPO, el paquet més gran que s’havia fet mai a Sitges i que en aquest s’havia de superar. Però la legislatura acabarà sense cap clau lliurada, i això és un fracàs.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
