Mentre li demano permís per enregistrar l’entrevista, em mira amb posat entremaliat i em diu: No te n’explicaré cap, de secret, ho explicaries a tot el poble.
L’Ignasi és la persona que reuneix el coneixement més ex-haustiu de la història de Sitges. En sentir-me, arrufa les celles. Sabia que ho faria. No li agraden les frases grandiloqüents ni les lloances injustificades. Li dono temps, però, perquè no ha estat aquesta la meva intenció. Hi reflexiona uns segons i em diu:
Jo diria que actualment hi ha tres o quatre bons coneixedors de la història de Sitges i que potser soc un d’ells.
Animat pel resultat del primer apunt de la meva presentació, m’arrisco a seguir per un pedregar més costerut. Li parlo de la toponímia com d’una disciplina que presenta la rara virtut de congeniar un lloc i la seva història, la dimensió espai-temps àmpliament relatada per la literatura de ciència-ficció. Em mira amb un posat inequívoc que m’adverteix que m’estic anant per les branques. Somric. El seu regne encara és d’aquest món.
La toponímia és una part de la lingüística que estudia els noms de lloc. És interessant perquè molts noms de lloc afecten des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat i han experimentat una sèrie de canvis lingüístics, ajuden a comprendre el que se’n diu “gramàtica històrica”.
Llegiu l’entrevista completa a les pàgines de L’Eco, ja disponible als teus punts de venda habituals i al web d’iQuiosc.cat.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
