Sitges creix, creix i creix… Creix urbanísticament i creix demogràficament a uns ritmes que probablement són excessivament ràpids. En aquests moments, el municipi supera els 36.000 habitants, a un ritme de més de 1.000 nous cada any. Mai hi havia hagut un creixement tan veloç com l’actual, ni tan sols en l’època de la bombolla immobiliària de començament de segle, en què es va passar dels 17.000 habitants de 1998 als 27.000 de deu anys després.
I el factor a considerar no és només que Sitges creixi demogràficament tan ràpid, sinó que els serveis públics ho fan a una velocitat excessivament lenta. O si més no, a un velocitat notablement inferior al que ho fa la iniciativa privada i, més quan és de caràcter immobiliari, on hi ha uns guanys econòmics considerables.
Aquestes dues velocitats es posen de manifest en molts àmbits. Per exemple, el sanitari. Fa anys que el CAP actual (inaugurat el 1999, quan la població era la meitat que l’actual) va quedar petit. Certament, la Generalitat n’està construint un altre, amb terrenys cedits per l’Ajuntament, però fa anys que hauria d’haver estat fet. I si ens referim a l’Hospital de Sant Camil (i el Sant Antoni de Vilanova), la situació ja clama al cel. Avui, anar d’Urgències implica esperar més del doble de temps que quinze o vint anys enrere. Altres carpetes com l’educativa o la de transports també posen de manifest d’un manera molt clara com els serveis van accentuadament per sota que les necessitat derivades de l’augment demogràfic.
I l’àmbit de les instal·lacions esportives n’és un altre. A la lentitud en la creació de nous equipamemts se suma, a més,un altre factor derivat de l’evolució de la nostra societat cap a posicions de major igualtat i desenvolupament cívic: actualment, gairebé totes les disciplines esportives tenen categories masculines i femenines –com és natural–, a diferència de dècades enrere. Això vol dir que hi ha major demanda d’instal·lacions.
El mapa d’equipaments esportius a Sitges ha crescut aquest segle i, probablement, ho ha fet amb uns nivells superiors que altres segments. El pavelló 2 de Pins Vens (2001), el nou camp de futbol de Pins Vens (que substituïa l’anterior de la Blanca), la piscina municipal (2007) i el camp de rugbi i hoquei herba (2019) han estat importants aportacions. Però no n’hi ha prou. Se’n necessiten més per cobrir les necessitats actuals i actuar de manera conseqüent amb el creixement urbanístic i demogràfic, que ha estat excessiu i del qual ara en paguem les conseqüències.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
