“Em sento totalment compromès amb la llengua catalana, és la meva llengua”.
Aquest és un article de reconeixement i d’agraïment per tot el que Albert Jané ha aportat a la comunitat nacional i a la llengua catalana des dels temps més difícils, quan en aquest país no teníem res i n’hi havia uns quants que ho donaven tot; Albert Jané n’era un. Per això ara, que encara no ho tenim tot però que gràcies a ells, i a ell, hem pogut avançar i mirem el futur amb esperança i sense complexos, és hora d’agrair i de celebrar. Des d’aquella primera gramàtica amb la que vam aprendre català en plena clandestinitat, Signe (1962) obra d’Albert Jané, Josep Ibáñez i Senserrich, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau, fins la mitja vida de dedicació a Cavall Fort, les obres de filologia, les traduccions al català dels més de cent cinquanta còmics – per això els Barrufets, Jan i Trencapins, Lucky Luke, Corto Maltès, Aquil·les Taló, Espirú i el marsupilami o en Sergi Grapes han entrat a cada casa durant generacions. També els diccionaris, sobretot el de sinònims digitalitzat i accessible des del web de l’IEC i la seixantena de llibres publicats de narrativa, rondalles, assaigs, poemes i, encara, els inèdits que esperen l’edició.
“Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú”
El gran honor d’Òmnium i de tots nosaltres ha estat l’atorgament a Albert Jané del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany “per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.” Que ho ha estat ho demostra l’entusiasme amb què el veredicte del jurat va ser rebut per part de la gent més variada i diversa, tant a les xarxes socials com en la celeritat amb que es van exhaurir les entrades per a l’acte del lliurament. L’entrada d’Albert Jané al Palau de la Música Catalana el passat 17 de juny va ser triomfal i entranyable i la rebuda que tot el públic dempeus i aplaudint durant una llarga estona va dedicar a Albert Jané va ser de les que no s’oblidaran en anys.
“Si en un moment donat no teniu idees, llegiu. No us quedeu parats, sense fer res, esperant que us vinguin les idees”.
Una de les virtuts dels actes d’homenatge és que siguin concrets, entretinguts, encertats i relativament breus, i totes quatre característiques van ser acomplertes per l’organització. Joaquim Carbó, un altre dels grans d’aquesta generació que ens ho ha donat tot, i Montserrat Canela, successora d’Albert Jané en la direcció de la revista Cavall Fort, van glossar el premiat. Iban Beltran va dirigir el passeig per la vida i obra d’Albert Jané que interpretaren Annabel Castan, Ester Cort, Marc Tarrida amb els músics Dani López, Alba Careta, Sebastià Gris i la impagable colla de barrufets formada per Màrius Serra, Josep Pedrals, Míriam Lloret i Pau Beltran.
“La nostra manera de parlar és sovint una carta de presentació i per tant no ha de ser ni pobra, ni bruta ni grollera. Si ampliem el nostre vocabulari ampliem també el camp de les nostres idees”.
Per no oblidar tampoc el discurs compromès i vibrant del president d’Òmnium Xavier Antic agraint el seu ingent treball com al continuador més fidel de l’obra de Pompeu Fabra, asseverant que en la construcció col·lectiva del país lliure el català hi té un paper fonamental.
“Els noms de lloc, amb la forma amb què els coneixem actualment, continuen exercint la seva capacitat màgica d’evocar i suggerir, de concretar i animar; de recordar i magnificar, en cada un de nosaltres, d’una manera singular i personalíssima, cada un d’aquells indrets de què són l’ànima i senyera.”
Jugant amb el símil de les definicions dels diccionaris, Albert Jané se’ns va presentar com un “Referent indiscutible. Creador silent i treballador incansable per la llengua catalana, de tarannà humil, modest i determinat”, definició acompanyada d’una rastellera de sinònims ordenats alfabèticament que abastaven totes les lletres de l’abecedari. Insubornable i incansable, Albert Jané manté el seu esperit crític i independent de manera exemplar.
Res més no podria afegir llevat que, des de que el vaig conèixer – i d’això ja fa molts dies – fins dilluns passat no he deixat d’admirar i agrair, a més de l’obra realitzada, la seva integritat, bonhomia i afabilitat. I, dilluns passat, una mirada que vaig percebre enmig de la multitud que ho deia tot. Gràcies, Albert, i per molts anys.
(Com que en aquest cas les paraules valen més que mil imatges, les frases intercalades en negreta són una mostra del pensament cultural i filològic d’Albert Jané, que és una mina…)
