En aquests darrers dies han coincidit a Sitges dues notícies tristes, com és el tancament de dues instal·lacions, previsiblement, de manera provisional, i que també afecta a la continuïtat dels dos clubs que les han gestionat. Són dos casos diferents, que no tenen a veure i que responen a dinàmiques absolutament diferents, però que, casualment, han coincidit en el temps i, per tant, han fet més gran la ferida, especialment emocional.
El Club Natació ha estat víctima de la seva pròpia gestió –la que van fer anteriors juntes–, que el van sotmetre a un dèficit i deute absolutament insostenible i inacceptable per a cap entitat. En els últims deu anys, l’Ajuntament ha destinat 3,8 milions d’euros per mirar de cobrir aquests deutes. Ho va fer amb bona intenció, per intentar salvar una entitat que forma part de la història esportiva de Sitges i que, a més, ha ofert fins als seus darrers dies un servei d’extraordinari valor al poble.
Però, tot i les bones intencions dels diferents governs municipals, el temps ha demostrat que va ser un error dedicar-hi una quantitat tan elevada de recursos públics a un club que va resultar ser un forat. Com han d’afrontar els responsables d’altres clubs esportius i entitats socioculturals de Sitges, que fan mans i mànigues per garantir el seu finançament i assegurar la seva continuïtat, que altres hagin rebut aquestes quantitats per cobrir la seva gestió? Ara, el realment important és que les instal·lacions del Club puguin tenir continuïtat. Les dues propostes que s’hi han presentat semblen garantir-ho, tot i que amb el preu de compra (més de 2,4 milions) que hauran de pagar, difícilment es pot confiar que sigui per a usos populars.
El cas del Club de Mar també ha estat un episodi trist, ja que suposa la pràctica desaparició d’un club identificat amb la colònia i, sobretot, la incertesa de què es faran amb les instal·lacions. Que el Club de Mar havia d’abandonar, tard o d’hora, l’espai de què ha gaudit durant dècades se sabia de feia temps, a causa del processos judicials i administratius d’aplicació d’una Llei de Costes, que no sempre s’executa amb els mateixos paràmetres.
El que realment és lamentable és que aquesta decisió s’hagi pres des de Madrid, sense cap connexió amb la vida local i amb uns criteris que no sempre resulten clars o responen a la lògica. Ara el que convé és que l’espai passi a mans municipals i les administracions siguin àgils en donar-li un servei profitós.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
