Els joves i el virus

El virus està castigant de manera pronunciada els joves. Ho està fent a tot Catalunya, però especialment a Sitges. En la darrera setmana, el nombre de nous casos ha crescut a la vila tres vegades més del que ho ha fet a tot el país: un 4,89 per cent davant un 1,65. És una dada que convé subratllar, ja que il·lustra, no només l’impacte i l’abast que està tenint la nova onada a nivell local, sinó també les causes que l’estan precipitant.

No és un fet nou. Les anteriors vegades en el darrer any i mig que Sitges ha patit onades ha estat just després de celebracions. Va ser a començament de setembre, com a conseqüència dels dinars i trobades que hi va haver amb motiu de la Festa Major. Va ser també a finals d’octubre, després del moviment generat amb el Festival de Cinema. I va ser al gener –com a tot arreu– després de les celebracions nadalenques, que també van ser a porta tancada, però que van existir. Ara, el motiu principal és la flexibilitcació de les mesures, la reobertura de l’oci nocturn, l’arribada de les festes i revetlles i aquesta lògica necessitat dels joves per tornar a viure l’estiu com havien fet abans de la irrupció de la Covid. El quadre d’aquesta onada és el mateix que les anteriors vegades: increment despropocionat de casos, augment dels indicadors epidemiològics, sensació d’inseguretat i, en alguns casos, de ràbia… Però amb una diferència important: una part substancial de la població està vacunada i, per tant, els efectes greus que van tenir les anteriors crisis no es reproduiran en aquesta.

Sigui com sigui, que Sitges augmenti el nombre de casos d’una manera tal elevada i amb una diferència abismal respecte la mitjana nacional, posa de manifest que aquí no s’estan fent les coses de manera correcta. Efectivament, aquest és un poble propens a la festa, tant en el sentit del folklore com de l’oci. I quan es passa d’un extrem a l’altre, com ha succeït en poc temps, els efectes acostumen a ser rellevants. I aquesta és una observació que cal aplicar al conjunt de la població, tant les administracions, com les organitzacions socioeconòmiques i la societat civil. Cal parar-s’hi a pensar per a que res no s’aturi, però també per a que la velocitat sigui l’adequada en cada moment.

També tenen raó els joves que es queixen haver estat a la cua del procés de vacunació. No es va planificar del tot bé quan es va decidir que a l’estiu –després d’un any i mig de restriccions– els joves continuarien actuant amb el fre de mà pels riscos del virus. Caldria haver estat més enginyós, com han fet altres països.