Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc l’edició d’un dels festivals més singulars que s’esdevenen a Catalunya, com és el de l’Open House. Open House Barcelona és una associació cultural sense ànim de lucre que té com a finalitat divulgar el patrimoni arquitectònic en tant que una part imprescindible de la cultura. Parteix d’una iniciativa que va començar a Londres el 1992 i actualment és una xarxa internacional, Open House Worldwide, que encapçalen quaranta-cinc ciutats arreu del món. El festival és gratuït i des de 2010 que se celebra a Barcelona s’ha anat estenent per altres poblacions com Vilassar de Dalt, Badalona, Sant Joan Despí o L’Hospitalet de Llobregat, entre altres. A Sitges, des de 2021. Compta amb una notable estructura de voluntariat que al llarg d’un cap de setmana donen suport a institucions, entitats i particulars que posen a la disposició dels visitants les respectives seus per tal de mostrar els valors arquitectònics i culturals que palesen.
La convocatòria ha anat guanyant públic i prestigi per la dedicació dels seus organitzadors i les complicitats que ha anat generant al llarg dels seus catorze anys d’existència. L’oferta és atractiva perquè permet visitar llocs que o bé habitualment no són accessibles o bé és l’ocasió de veure’ls amb una mirada diferent quan entren en la dinàmica de l’Open House. És, a més, una ocasió immillorable per fer entendre els valors culturals i socials del patrimoni arquitectònic. El festival rep el suport de l’Ajuntament de Sitges, que a més aprofita l’avinentesa per mostrar alguns dels edificis dels que és titular. Enguany l’oferta municipal ha passat per la Biblioteca Santiago Rusiñol, el Mercat Vell, Can Milà o L’Escorxador. En l’àmbit associatiu s’ha pogut visitar el Palau del Rei Moro; del museístic, la Fundació Stämpfli; de l’àmbit privat, la Fundació Ave Maria, l’Hotel Romàntic, el Taller de l’escultor Pere Jou i l’Hotel Casa Vilella, i dins del terme municipal de Ribes l’antic Autòdrom de Terramar ha obert portes, metafòricament parlant. Malgrat el mal temps del cap de setmana, la celebració de l’Open House a Sitges i arreu ha estat un nou èxit de públic, fet que cal celebrar perquè no en farem mai prou de posar en valor el nostre patrimoni arquitectònic i cultural.
De fet, l’Open House també és un baròmetre que permet observar l’estat real del patrimoni arquitectònic i, més enllà dels edificis que es visiten, incita a la reflexió sobre l’estat dels que no s’acullen al programa, en especial, els que són de titularitat pública. Penso ara mateix en tres dels exemples més penosos, com són Can Llopis, Can Falç i Can Pere Pau, per no parlar d’altres que estan en ple procés de ruïna com la Masia de Santa Bàrbara o l’única que queda a la plana de Can Pei.
Això em porta a una altra reflexió sobre el tema del patrimoni arquitectònic, com és la manca d’accés públic via internet, encara, al nou catàleg del patrimoni arquitectònic, l’MPEPPAC. Em diuen que està pendent de l’aprovació per la comissió territorial del Penedès i de la definitiva de l’Ajuntament de Sitges; per tant, paciència. Però de parlar-ne, se’n parla. Perquè ara mateix es torna a parlar de la nosa que fan les voreres de pedra dels carrers del nucli antic i es pretén suprimir-les en base a la llei d’accessibilitat. Respecte al tema se m’acudeixen dues observacions. L’una és que vistos els nyaps que en general s’han perpetrat en diversos carrers de la Vila, carregant-se les voreres de pedra, substituint-les per altres materials i cobrint el paviment amb una mena de llambordes que atreuen la brutícia, qualsevol modificació crida a l’alerta, i, en aquest sentit, m’uneixo a la malfiança general i en especial a la dels veïns del carrer de la Carreta. L’altra, sobre l’accessibilitat: quan tenim els carrers del centre del poble convertits en un parc temàtic i envaïts arreu per les terrasses dels bars que col·lapsen la circulació de les persones, fóra molt millor emprendre una regulació sostenible de taules i cadires que envaeixen l’espai públic en benefici d’interessos privats i que han proliferat arreu convertint els carrers en una cursa d’obstacles i suprimint places senceres, com per exemple la Plaça de la Indústria. Les voreres són el de menys.
