
Entrevista amb MÒNICA GALLARDO
Candidata de Junts per Sitges (JxS)
Pren el lloc a Miquel Forns, línia continuista? Continuista en les coses que ha excel·lit com posar per davant l’interès comú, governar amb una gestió complexa, en minoria i amb consens, així com en la seva honestedat i persistència. També en l’àmbit econòmic, la cultura, en l’atenció a les persones…
I en què no? Si li hagués de fer algun retret, no haver estat tot l’exigent que hauria d’haver estat amb els socis de govern. En aquest sentit, la via pública és un cas clar.
I tampoc en la dissolució de l’Agència de Turisme… Si aspirem a tenir inversions del sector privat i oportunitats d’agents externs, és imprescindible un òrgan mixt i ampli que representi tot allò que és singular i ens fa tenir una identitat determinada.
Per què la cultura com a oportunitat econòmica? Tenim una identitat cultural privilegiada i és la nostra oportunitat per ser diferents. Però per a que excel·leixi hem de pensar en el Sitges d’aquí a 15-20 anys.
Com s’atrau aquesta indústria? Entenent, estimant i sabent-ne de cultura. No té molt sentit que Sitges no tingui un centre públic on aprendre teatre, dansa o música sense diferències. Proposem el Centre Municipal de les Arts per potenciar la capitalitat cultural a la que aspirem i ser pol d’inversions. És un plantejament que apliquem també a l’esport, on incloem la construcció d’una instal·lació vinculada a l’atletisme. Les nostres oportunitats vindran si els sitgetans entenen i es fan seus aquests projectes.
Hi ha múltiples propostes sobre la taula en matèria d’habitatge, com ho afronta JxS? Amb responsabilitat perquè hem de presentar projectes que depenguin de nosaltres i no de tercers. Proposem triplicar la partida destinada als ajuts lloguer fins al milió d’euros, però també revisar les bases d’ajuts per arribar a més persones. Voldria enviar un missatge als propietaris per a que siguin generosos perquè és una responsabilitat compartida per a que els sitgetans no marxin.
Com ser generós quan afecta directament a la butxaca? Té a veure amb el model de ciutat que volem. Ara, ja no tothom viu del turisme i si expulsem a la gent de Sitges i el convertim en un poble bàsicament residencial, no m’atreveixo a dir com serà d’aquí a 30 anys.
Era la següent pregunta, com veu el Sitges del 2050? El veig com un lloc on tothom se senti orgullós de viure, amb un sentit de pertinença arrelat, serveis públics de referència, on l’accés al desenvolupament personal sigui inqüestionable i ningú hagi de patir per trobar un lloc on viure; on tothom pugui passejar per un entorn impecable, i que puguem parlar-hi com un lloc especial i singular. L’imagino com un referent turístic i cultural. El 2050 Sitges no serà la capital cultural del país sinó que serà una destinació referent del sud d’Europa.
Sense perdre de vista que aquest mateix any es preveu la pràctica desaparició de les platges… A la dinàmica del litoral i el canvi climàtic a nivell global hi podem lluitar fins a cert punt, però hi ha petites coses que podem fer. Preservar no està renyit amb progressar i tenir un retorn econòmic. Ens agradaria protegir una zona de mar on les espècies es puguin regenerar.
Equilibri econòmico-mediambiental? Sitges està en un moment crucial i hi ha joc per planejar-lo com a referent en el que li és propi. Plantegem preservar espais com la Riera de Ribes, el que no és contradictori amb que es passi per allà. Proposem una prolongació del passeig per marcar un camí natural de pas, i un pas elevat per gaudir d’un entorn que és també una oportunitat econòmica.
I a les platges, actuem? L’acció humana caldrà però no de qualsevol manera. Crec que el projecte d’espigó submergit –amb algun tipus de millora– pot ser una solució. Hem de dedicar tot el temps i no podem cometre errors irreversibles per la premura d’una solució urgent.
Creu que els resultats de les municipals seran un mirall de les generals? Les generals han marcat una tendència, que no és pròpia de Sitges, tot i així no són equiparables als resultats del 26-M. Crec que serà diferent.
Es planteja repetir formula de govern independentista? Treballem el programa sense un marc mental subjecte i esclau de cap possible pacte posterior al 26-M. En funció dels resultats parlarem amb tothom, excepte amb els partits que han traspassat línies vermelles.
Disposada, doncs, a pactar amb un govern d’esquerres? Si un govern té un programa que faciliti el progrés i la igualtat d’oportunitats per a tothom, seriós i responsable amb els recursos públics pactarem.
Continuarà com a regidora si no pacta govern? M’he posat per ser alcaldessa però no decebré. Si no podem governar, que estic segura que sí, ens anirem a l’oposició.