Els set-cents anys d’història de l’Hospital de Sant Joan de Sitges és una història d’èxit, de solidaritat i de constància. D’èxit perquè la institució fundada a l’Edat Mitjana per aixoplugar persones pobres i malaltes ha perdurat a través de set segles. De solidaritat, perquè els principis de caritat cristiana, d’assistència sociosanitària s’han mantingut sense perdre de vista l’esperit fundacional. De constància, perquè malgrat els canvis sociopolítics i les confrontacions locals l’Hospital de Sant Joan ha sabut adequar la seva governança posant sempre en primer lloc l’atenció als seus estadants, el poble de Sitges.
A inicis del segle passat l’Hospital havia arribat a un punt d’inflexió que comprometia el seu futur. Va ser quan la institució situada a l’antic edifici gòtic modificat en diverses ocasions es trobava en una situació d’obsolescència que tant els metges higienistes sitgetans com l’evolució sanitària el feien irrecuperable. La conveniència d’un nou edifici era acceptada però faltaven els diners i cada any la situació empitjorava. Fins que es produí l’arribada de Charles Deering el 16 de setembre de 1909.
La història és coneguda i en vaig publicar els detalls i documents al llibre Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges (2021). Però sí que voldria remarcar que el naixement de l’hospital modern de Sitges es va produir gràcies a tres artífexs: Miquel Utrillo que es va adonar que aquell casalot del costat del Cau Ferrat era prou gran per a la residència del col·leccionista d’art; Josep Planas i Robert, l’administrador de l’Hospital que en cosa de pocs dies va reaccionar a favor de la de venda de l’edifici posant-hi preu, i Charles Deering que com a home de negocis llest i eficient va entreveure una oportunitat única.
El preu va quedar fixat en 40.000 pessetes per 30.000 pams quadrats. El 29 de setembre des de París Deering en va enviar 10.000 com a paga i senyal; el 7 d’octubre l’Ajuntament va acordar la compravenda i el 23 de novembre el secretari municipal -i poeta – Claudi Mas i Jornet en va iniciar l’expedient administratiu, que va culminar amb la signatura de l’operació el 3 d’abril de 1910. Davant de notari Felip Font i Falp van signar en nom de l’Ajuntament l’Alcalde Pere Carbonell, Josep Parera i Claudi Mas i Jornet, i de part de Deering, Miquel Utrillo, Ramon Casas i l’advocat Amadeu Hurtado. Consta que en acabar ho van celebrar brindant amb “una exquisida malvasia.” El 14 de juliol de 1910 l’hospital vell tancava les seves portes, acomiadat amb to elegíac per Josep Soler i Cartró, “Relós”, a El Eco de Sitges i Bartomeu Carbonell i Batlle des del Baluart de Sitges.
Va ser la decisió i l’empenta de Charles Deering el que va encaminar definitivament la solució del nou Hospital de Sitges. La faceta d’artista i col·leccionista unida a la de l’home de negocis van fer possible un doble naixement: el d’un hospital modern per a la Vila i el de la seva una residència depurant, ennoblint i decorant el vell edifici sense malmetre el que restava de l’antiga arquitectura. Però Deering tenia una tercera faceta, que era la de filantrop. Sincerament preocupat per la beneficència, la sanitat i l’educació va fer diverses donacions al llarg dels seus anys sitgetans a la Parròquia per atendre les persones necessitades i a l’escola de les Mercedàries per a l’educació de les nenes pobres. Deering sentia un especial afecte vers l’Hospital nou; l’havia visitat i va assistir a la inauguració de la capella el juny de 1915, i el va afavorir econòmicament en diverses ocasions, donant 5.000 pessetes per a materials de cirurgia, i destinant les rendes procedents de dipòsits efectuats al Banc d’Espanya. A l’edifici que es va construir a Cutler (Miami) el 1922 es mostra un pergamí realitzat per Francesc Mirabent i Soler que li va oferir la Junta de l’Hospital de Sant Joan el 1919 en agraïment per la seva generositat. Charles Deering mereix ser recordat no només com el col·leccionista d’art de Maricel sinó també com un dels més grans benefactors de l’Hospital de Sant Joan. Per això aquestes Històries de l’Hospitalque m’acompanyaran tot l’any de la commemoració s’inicien amb el seu perfil de filantrop.
