L’encert de La Pregonera

La Pregonera, el programa cultural impulsat per l’Ajuntament i participat per diversos organismes i entitats locals, inicia la seva cinquena temporada. I cal celebrar la seva continuïtat, el seu contingut i els seus objectius. La Pregonera constitueix una aposta clara i decidida per a fomentar i organitzar propostes culturals de diferent format, especialment dedicades a la població local.

Sitges, en tant que localitat que organitza esdeveniments culturals de projecció exterior –alguns dels quals internacionals– disposa d’una agenda de festivals, concerts, museus o exposicions de notable valor i que la converteixen en un punt d’atracció que va molt més enllà del seu àmbit estrictament local. Òbviament, aquesta faceta és accentuadament positiva i constitueix un dels signes d’identitat de la vila, que es remunta a finals del segle XIX, quan Santiago Rusiñol va convertir el Cau Ferrat en la meca del Modernisme. Però, a banda d’aquest mapa de festivals i esdeveniments, el batec cultural d’una població es mesura també per la seva capacitat per produir i programar esdeveniments de petit o mitjà format, adreçats sobretot a la comunitat local o de més proximitat. La Pregonera, precisament, busca això i aconsegueix cobrir un forat en aquest àmbit.

La Pregonera va néixer ara fa quatre anys, de la mà de l’aleshores regidor de Cultura, Xavier Salmerón, conscient de la necessitat que hi havia per cobrir unes mancances evidents en la programació cultural. La capitalitat cultural de Sitges i la projecció d’alguns dels seus esdeveniments feia que els consumidors locals d’espectacles teatrals, concerts, dansa o altres disciplines sovint no tinguessin una oferta prou sòlida en aquestes matèries. La Pregonera, precisament, va néixer per contribuir a solucionar aquestes necessitats i teixir una oferta més àmplia enfocada clarament al públic local, al temps que incorporava una línia de descomptes (joves i diversos col·lectius) per afavorir la participació.

L’encert de la seva creació i posterior continuïtat no ha quedat com un episodi puntual i limitat a l’inevitable segell personal que tots els representants electes acostumen a impregnar a les iniciatives impulsades en els seus respectius mandats. L’actual regidor de Cultura, Albert Oliver –tot i ser d’un partit diferent al del seu antecessor– ha mantingut el programa en els mateixos termes i objectius amb el qual s’havia creat. N’ha fet algunes aportacions i també modificacions, però ha aportat continuïtat al cos i ànima de la iniciativa. I de tot això, en surten guanyant els consumidors locals de les arts.