Les tres colles locals incorporen dones, per primera vegada a la història, entre els seus components
La presència femenina a les colles de caramelles, com tots els canvis que es produeixen en una tradició, sempre han estat objecte de debat. Quan les Caramelles Sitgetanes van incorporar dones a la colla fa vint anys, hi va haver certa controvèrsia, però quan ho va fer el Prado, fa tres anys, es va considerar com un fet més aviat normal i lògic.
Que el Retiro hagi fet aquest pas, és un símptoma de l’evolució constant que pateixen totes les tradicions. És evident que en el darrer terç del segle XIX, quan apareixen els primers documents que daten i expliquen de manera exacta aquests cants a Sitges, la festa es feia i s’entenia d’una altra manera. Per posar un exemple, antigament les colles de caramelles només sortien Dissabte de Glòria, i les gratificacions que rebien després de les cantades, que en molts casos realitzaven a casa de les autoritats o gent important, eren en forma de menjar, begudes i també cigars, que servien per fer l’àpat de Dilluns de Pasqua, on cada colla o entitat anava a menjar la mona als afores de la vila.
L’evolució de la tradició caramellaire a Sitges i a Ribes, a la versió en paper, que trobareu als punts de venda habituals. També podeu llegir la versió en PDF a través de la plataforma digital iQuiosc.
