La setmana passada el Club Natació va celebrar els seus 100 anys de vida. És una de les poques organitzacions locals que han arribat a aquesta valuosa xifra, que posa de manifest la història i l’arrelament del Club. Però, malauradament, al Club hi ha poques celebracions a fer, ja que la seva continuïtat està amenaçada per la situació derivada de la pèrdua de la seva seu social, les instal·lacions de Vallpineda.
En primer lloc, convé apuntar que la situació del Club Natació és conseqüència d’una mala gestió d’equips anteriors, que van gastar el que no tenien o el que no estaven en disposició de tenir. Si la gestió en el seu dia hagués estat correcta, com altres clubs o entitats, ara mateix no es trobaria amb aquesta incertesa. La solució a una mala gestió econòmica no ha de ser, necessàriament, la intervenció pública per a corregir financerament el desequilibri econòmic.
Però, a mateix temps, també cal tenir present altres consideracions en el complex capítol del Club Natació. Fa prop de deu anys que l’Ajuntament va acudir al rescat del club. Si no hagués estat per l’aportació municipal, les instal·lacions haurien passat a mans de les entitats financeres fa anys. En total, el consistori ha invertit la xifra gens menyspreable de 4,5 milions d’euros.
Aquest procés concursal es troba ara en una situació en què, si res no canvia, el consistori procedirà a la venda de les instal·lacions, amb el risc que perdin els seus usos actuals i, en conseqüència, Sitges deixi de tenir uns equipaments esportius de notable valor i més, en una època de creixement urbanístic i demogràfic desproporcila qual cal compensar amb més serveis.
L’Ajuntament ha d’actuar, com no pot ser d’una altra manera, en base als criteris tècnics i legals que estableix el procés concursal. Però també és necessari que aporti decisió i determinació per assegurar-se que les instal·lacions de Vallpineda continuen tenint usos esportius. Si l’Ajuntament apostés, de manera directa i valenta, per aquesta via, Sitges continuaria tenint un equipament –de caràcter públic i ús obert– que resulta necessari i que ara està en risc de perdre definitivament.
Hi ha una cosa, però, que està clara, i és que la solució no passa per judicialitzar el tema, com pretén la cap local de Junts, anant a la Fiscalia. Si una cosa ha quedat clar en els últims en la política catalana –i Junts ho sap del cert, perquè els seus líders ho han patit de manera directa– és que la Justícia no resol els problemes que generen els polítics.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
