A la vista de l’anunci de l’Ajuntament del passat 22 de setembre sobre l’aprovació del PEPPAC per part del Ple havia pensat dedicar El Marge Llarg d’aquesta setmana a un tema que va essent el part de les muntanyes, a la vista de la llarga trajectòria que s’arrosseguen des de 2021 –almenys– sobre un element tan important és saber quin és el tractament que l’Ajuntament ha decidit aplicar al patrimoni.
El text de la notícia completa indica que: “La sessió ha aprovat aquest dimecres en sessió ordinària el text refós de modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, una actualització que preserva espais físics del municipi, per la seva vàlua en diferents vessants. El Pla recull més de 1.100 fitxes entre les quals edificis i elements arquitectònics, arqueològics, naturals i paisatgístics”.
La regidora d’Urbanisme, Carme Gasulla, explica que “aquest Pla permet a l’Ajuntament protegir els elements arquitectònics, arqueològics, naturals i paisatgístics més significatius del municipi, és una eina obligatòria i imprescindible. Per al departament d’Urbanisme, es tracta d’un document transcendent”. La regidora ha conclòs que “ens trobem davant d’una eina de coneixement i aprenentatge del nostre patrimoni. La finalitat és la conservació, la recerca, la difusió i el foment del patrimoni cultural, arquitectònic i natural de Sitges de tots aquells béns que mereixen una protecció i defensa especial de manera que puguin ser gaudits per a tots nosaltres i els que ens visiten i puguem transmetre’ls en les millors condicions per a les generacions futures”. La comissió territorial d’Urbanisme del Penedès farà l’aprovació ja definitiva”
Per transparència i per donar accés a la informació completa hauria calgut incorporar la documentació íntegra relativa a aquest projecte per la via del corresponent enllaç, així com també hauria estat adient que la nota informativa hagués donat a conèixer el posicionament dels diferents grups municipals. Tampoc no s’entén com un tema que porta tant de temps cuejant per oficines i despatxos –es va iniciar el 2015…– no estigui a punt de ser accessible en línia. Espero que es pengi el document per parlar-ne.
Costa entendre com un tema que és de cabdal importància per a la imatge física i cultural de la Vila no ha estat motiu de sessions informatives públiques i obertes. De cara a les Jornades Europees del Patrimoni d’enguany s’ha perdut una (altra) oportunitat. Fins aquí la primera reflexió.
Sobre el patrimoni de propietat pública a Sitges tenim equipaments en perill sobre els que tothom s’interroga i no hi ha una resposta per part dels seus responsables, com són el Palau de Maricel, el Museu Romàntic i Can Falç. La disrupció provocada des del 2019 ha portat a la situació actual de degradació sense que els seus propietaris –parlo de titularitat, de propietat– que són respectivament l’Ajuntament de Sitges en el primer cas, i la Diputació de Barcelona en els dos segons- hagin obert boca. Com també és flagrant veure com van degradant-se i caient dia sí dia també la masia de Can Pere Pau, la de can Pei o la capella i la masia de Santa Bàrbara; és un espectacle d’indiferència i irresponsabilitat. Vull recordar aquí que, més enllà dels usos, el patrimoni arquitectònic comporta obligacions de manteniment i conservació bàsiques per part dels seus titulars.
Des de 2019 fins ara a Sitges s’han deixat passar oportunitats de convocatòries de fons FEDER i New Generation que altres poblacions han aprofitat precisament per posar en valor el seu patrimoni. Potser un dia d’aquests tindrem alguna sorpresa que ens deixarà tan bocabadats com quan el mag de torn treu un conill des d’un barret de copa, perquè tot secretisme té escletxes, però això no té res a veure amb la transparència. Fins aquí la segona reflexió. Com que dona per molt més, el tema continuarà.
