Fa un parell de setmanes vaig dedicar un paràgraf la supressió de les voreres que l’Ajuntament ha decidit perpetrar decidint a favor de la denominada caixa única, que consisteix a tenir-ho tot aplanat, perquè les voreres, diuen, fan nosa a l’accessibilitat. Deia que en desconfiava per dos motius. L’un, perquè vist l’aspecte brut i lleig dels carrers que ja gaudeixen d’aquest privilegi, cal conservar el patrimoni de l’espai públic que ens queda i no carregar-se’l. L’altre, perquè l’accessibilitat als carrers i espai públic de Sitges no l’impedeixen les pobres voreres de pedra sinó la proliferació de terrasses i ocupació descontrolada i més que discutible, de forma i manera que a determinats llocs i hores no s’hi pot ni passar. Les voreres són allò de la palla a l’ull aliè, una minúcia comparat amb els entrebancs de taules i cadires per tot el casc antic, que impedeixen que el veïnat hi pugui accedir sigui en les condicions que sigui, sense respectar que els veïns, el poble, són el primer. Insisteixo, jo tampoc no estic d’acord amb la supressió de les voreres ni amb la imposició de la caixa única uniformista, com si es tractés de qualsevol poble sense encant.
Amb tot el que s’ha dit i circula per les xarxes socials constato que la pèrdua d’identitat visual de Sitges és pedra de toc. Les voreres en formen part i no només per raons estètiques, sinó perquè tenen la seva utilitat, i no voler reconèixer-ho és una actitud de dogmatisme inexcusable. Sort n’hem tingut del veïnat del carrer Carreta que va posar el crit al cel quan se’ls va fer saber que la reparació de les clavegueres comportava, com aquell qui no diu res, la desaparició de les voreres. El que no m’explico és com en altres carrers s’han perpetrat els desastres de lletjor i brutícia que els han convertit en espais anodins i sense personalitat. El carrer de Barcelona, o el carrer de Jafre, per exemple, d’on han desaparegut, a més, els guarda-rodes. Tanta nosa fan els guarda-rodes de pedra que feia més d’un segle que guardaven les cantonades dels carrers del centre de la Vila i que han anat desapareixent l’un darrere l’altre? De debò algú creu que suprimir les voreres millora ostensiblement la qualitat de l’accés a la via pública de Sitges?
Per tal d’assenyalar la lluna, i no el dit, ens hem de remetre la Llei d’accessibilitat (2023), elaborada amb caràcter general com totes les lleis i que requereix una aplicació adient a les diverses circumstàncies. En el cas de Sitges, les disposicions del catàleg de patrimoni, l’MPEPPAC, aquest catàleg misteriós al qual alguns tenen accés, però que no n’està penjada la versió fins ara vàlida recentment aprovada per l’Ajuntament, perquè encara està pendent de l’aprovació de la Comissió Territorial de Patrimoni de la vegueria del Penedès, però mentrestant es va fent i tirant pel dret. Per aquest motiu em sembla imprescindible que estigui a l’abast de tothom, en accés lliure i universal a internet fent constar totes les provisionalitats que calgui, i encara no ho està. Entenc que l’accessibilitat és un dret, però la protecció del patrimoni és una obligació. La casuística fa que la interpretació sigui el punt de conflicte, però personalment, com tants altres, considero que les voreres del casc antic no són un obstacle per a l’accessibilitat. Més aviat són l’element que l’afavoreix, atès que moltes cases tenen pedrissos d’entrada a les quals l’existència de la vorera precisament contribueix a un accés més fàcil. Hi ha evidències que determinats arquitectes no veuen perquè estan tancats en la rigidesa d’un dogmatisme que no condueix més que a l’absurd.
El conflicte de les voreres és un símptoma. El problema està en la manca d’informació i de transparència pel que fa a l’obra pública i en via pública de Sitges; en els nyaps i les desgràcies que s’han realitzat en les obres del paviment d’uns anys ençà, lletges, brutes i mal acabades; en la manca de manteniment d’espais i instal·lacions i en la llarga llista de despropòsits que ha convertit Sitges en un parc temàtic massificat, brut i allunyat de tot el que signifiqui singularització i cura del seu patrimoni urbà, visual i paisatgístic.
STOP! A punt de tancar l’article arriba la notificació via xarxes socials que l’Ajuntament ha decidit aturar les obres del carrer Carreta i Pau Barrabeig a l’espera que la Comissió Territorial del Patrimoni del Penedès, que és qui té delegades les competències de la Generalitat, es pronunciï. Si s’havia de fer aquest procediment, per què no es va fer al seu temps?
