No és la primera vegada que els funcionaris de l’Ajuntament d’assignació estatal (secretaris, interventors…) posen traves a iniciatives sorgides des de fora i també des de dins del propi consistori
Un restaurant de Sitges caracteritzat pel seu dinamisme i, com tota la resta, necessitat de noves iniciatives i empentes per a superar els complicats efectes que ha deixat la Covid en l’economia local, va gestar la proposta d’implantar un food truck a la via pública per a obrir noves vies de moviment econòmic. Va fer el que toca en aquests casos, que és sol·licitar permís a l’Ajuntament. Potser el procediment administratiu triat no va ser el més aconsellable, però el cert és que ni els ciutadans ni les empreses ni les associacions estan obligats a conèixer la sempre complicada burocràcia municipal i hauria de ser el mateix Ajuntament qui canalitzés correctament les peticions que li arriben per diferents vies regulades. Malgrat que el regidor de Dinamització Econòmica va autoritzar al restaurant obrir el seu servei, un informe dels serveis de gestió i control ho va desautoritzar. El restaurant ja havia efectuat les seves inversions després de rebre el primer vistiplau. I ara no podrà tirar endavant el projecte i, a més, haurà perdut diners.
L’argument que aporten els funcionaris que neguen la llicència és esperpèntic: no hi ha hagut un procés de concurrència pública per a concedir el permís. És a dir, com que l’Ajuntament no té la idea o la iniciativa de treure a concurs un servei de food trucks, cap empresa que tingui aquesta proposta la pot dur a terme. Dit d’una manera, les iniciatives només poden sortir de l’Ajuntament, no de la societat civil ni dels agents econòmics, que al cap i a la fi són els qui fan funcionar la maquinària local.
No és la primera vegada que els funcionaris de l’Ajuntament d’assignació estatal (secretaris, interventors…) posen pals a les rodes a iniciatives sorgides fora del consistori o, fins i tot, dins del Govern de torn. Va passar amb Miquel Forns i ara amb Aurora Carbonell. Les lleis aprovades en el seu dia pel Govern de Mariano Rajoy atorguen uns poders sobredimensionats a aquestes figures, que acaben convertint-se no únicament en reguladors, sinó directament en fiscals.
Sigui com sigui, el problema patit per aquest restaurant (expliquem la història a la pàgina 6 d’aquest número de L’Eco) exposa l’estadi diferent en el qual viu l’administració. El principal problema –a l’Ajuntament de Sitges, però també a altres institucions públiques– és que ni els representants polítics ni els tècnics i funcionaris no saben què és haver d’aixecar cada dia una persiana i haver-se d’enfrontar als nombrosos problemes que implica tenir un petit negoci. I mentre això sigui així serà difícil que les solucions passin per ells.
