“Per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana i perquè en el camp de la traducció ha portat a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu”
Sense cap mena de dubte la millor notícia de la setmana i de la temporada és la que ha saltat avui als mitjans i xarxes socials amb enhorabones i felicitacions. Em refereixo a la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al filòsof, teòleg i humanista Pere Lluís Font (Pujalt, 1934), una de les personalitats més sòlides i universals del pensament català. La seva és una llarga i constant trajectòria a favor del pensament, del diàleg, de creació de cultura a partir del cristianisme. Format al Seminari de la Seu d’Urgell i a la Universitat de Tolosa del Llenguadoc és llicenciat en filosofia i teologia. Ha dedicat la seva vida acadèmica a la investigació i a la docència, sense defugir responsabilitats en el món universitari , en el de la recerca i en el medi lingüístic a favor de llengua catalana com a escriptor i traductor. La seva ha estat una vida de treball fecund, rigorós i positiu que li ha valgut el respecte de l’alumnat, del medi intel·lectual i acadèmic i del medi literari i editorial.
Més enllà del medi acadèmic ha viscut una trajectòria de diàleg i col·laboració amb els sectors intel·lectuals, des de l’Institut d’Estudis Catalans com a fundador de la Societat Catalana de Filosofia, des del Col·legi de Filosofia de Barcelona i des del món editorial a Laie, Edicions 62 i els darrers anys amb l’Editorial Fragmenta. Ha estat un dels més brillants impulsors del diàleg del cristianisme i la cultura contemporània des de la Fundació Joan Maragall, de la que va ser vicepresident, i la seva aportació als diversos estaments polítics, culturals i docents ha estat tant positiva com rigorosa. Entre d’altres, la Fundació Bernat Metge, important focus de l’humanisme i el TermCat, el centre de desenvolupament i creació de terminologia catalana, han comptat amb el seu consell i la seva actuació.
Des del medi editorial el 1981 va impulsar la col·lecció de Textos Filosòfics, en llengua catalana, que va codirigir i assessorar. Deixeble dels filòsofs Paul Ricoeur i Robert Blanché ha estudiat i editat textos de Pascal, Kant, Descartes, Spinoza i Montaigne juntament amb obra de filòsofs i pensadors catalans com Arnau de Vilanova, Alexandre Galí, Eusebi Colomer o Joaquim Carreres i Artau. Ha coordinat importants obres col·lectives, sobre la visió del Concili Vaticà II cinquanta anys després, el pensament religiós de Joan Maragall, els conceptes clau de la teologia, la història del pensament cristià o Les idees i els dies. Un segle de filosofia i ciències socials als Països Catalans (2002). Va publicar les reflexions sobre la Filosofia de la religió (Fragmenta, 2017) i molt recentment ha estat notícia per la traducció al català dels Poemes essencials de sant Joan de la Creu per a la mateixa editorial. La traducció de Pensaments i opuscles de Blaise Pascal li va valer el premi del PEN català a la millor traducció de 2022.
Fa 57 anys que es lliura el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el més important guardó que s’atorga des de la societat civil, creat i impulsat per Òmnium Cultural. És la primera vegada que serà lliurat a un filòsof que, com ha reconegut el president de l’entitat Xavier Antic, treballa en un àmbit discret i en segon pla, en condicions no sempre fàcils i sovint hostils i que gràcies a ell, entre altres, la filosofia catalana pren part en els debats globals amb veu pròpia. El d’enguany és un reconeixement a una carrera de pensament filosòfic i humanista de fons, una dedicació intel·lectual lluny de les pantalles de la immediatesa i de les frivolitats que habitualment es passegen pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. És una doble lliçó a favor de la persona, de l’investigador i pensador, i de la importància de les humanitats encarnades en el seu cas en la filosofia i la teologia que, aplicades al món contemporani, avalen la necessitat de continuar apostant per les humanitats perquè en elles rau l’essència i la consciència de la construcció del pensament. Un pensament que ens ha de fer créixer individualment i col·lectivament en el diàleg, la reflexió i l’esperit crític.
