La intensa pluja de dissabte va causar una notable llista d’incidències i afectacions. L’elevada quantitat d’aigua caiguda en poc temps (més de 30 litres en mitja hora a Sitges) i, especialment, la que va caure a l’interior del Penedès va provocar inundacions i crescudes notables en les rieres i rierols. En una estació de Vilafranca es van arribar a registrar 150 litres en una hora, una quantitat que inevitablement acaba provocant estralls. A la comarca, qui se’n va endur la pitjor part va ser Cubelles, a causa del desbordament del pantà de Foix, que va arrasar tot el que va trobar. A Sitges, els efectes van ser menors, però també de consideració en alguns punts propers a la riera de Ribes i antigues rieres convertides en teixit urbà.
L’encert en la política de prevencions de la Generalitat –a diferència del desastre monumental causat pel Govern valencià en la pèssima gestió de la dana de l’octubre passat– va permetre que les afectacions de dissabte fossin limitades i, afortunadament, lluny de les terribles conseqüències humanes dels 219 morts de Carlos Mazón. Cal subratllar que les actuacions preventives –encara que puguin semblar exagerades– resulten claus per evitar mals majors.
Ara bé, més enllà de les actuacions prèvies i de la gestió posterior, en aquest tros de país que és la costa –Sitges inclòs– tenim un problema accentuat en la planificació territorial dels usos de zones que són susceptibles de ser afectades per aiguats pronunciats. Dissabte es va tornar a veure a Terramar, quan els carrers van acabar inundats per una pluja –forta, acusada i poc habitual– de només una hora de durada. Imaginem-nos que pot arribar a passar quan aquesta intensitat sigui més llarga i duradora…
Durant molts anys, a Sitges –i arreu– no es va tenir en consideració l’orografia del terreny i el pas de rieres a l’hora de construir. Les llunyanes i catastròfiques riuades del Vallès del 1962 i de Biescas del 1996 van ser conseqüència d’una manera de créixer al marge de la natura. Fa molts anys que ja no és així, però això no vol dir que el problema hagi desaparegut. Els entorns de la riera de Ribes, a Terramar, i també d’altres rierals (com a la Madriguera i el Baix Fondat, on recentment s’han construït plantes baixes per sota del nivell de terra) tenen també riscos potencials. El canvi climàtic provoca fenòmens meteorològics accentuats i el mapa urbanístic actual és conseqüència d’herències de molt temps enrere. Que ara es prenguin mesures en els nous desenvolupaments no soluciona les situacions anteriors, sotmeses a tota mena de riscos.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
