Turisme i economia local

Les quatre fases de desescalada anunciades pel president del Govern central, Pedro Sánchez, aquesta setmana situen en el final del mes de juny el retorn a una nova normalitat que, ni de bon tros, serà com la situació anterior. L’impacte humà, sanitari, cultural i econòmic que ha portat la Covid-19 deixarà un rastre que perdurarà encara un temps que els experts no saben mesurar en la seva durada. Tot i això, l’anunci de Sánchez ha obert una petita esperança en els sectors econòmics locals, absolutament castigats per la crisi del coronavirus.

L’estiu del 2020 serà un estiu diferent per a l’activitat turística. Hi haurà, lògicament, menys turistes (molts menys turistes, ja que els estrangers difícil vindran a un Estat espanyol que ha estat immers en la crisi del coronavirus i que va reaccionar tard a prendre les mesures preventives necessàries). I, a més, els diferents establiments turístics (hotels, restaurats, comerços…), hauran d’adaptar les seves instal·lacions a les noves mesures de seguretat, com no pot ser d’una altra manera. Això darrer implicarà una dràstica reducció del nombre de clients. Tot plegat, la suma d’uns elements i altres es traduirà en un descens considerable de la facturació, que tindrà unes clares repercussions en l’economia local i l’ocupació.

Fa més de seixanta anys que Sitges viu del turisme. No hi ha cap altra activitat econòmica alternativa, excepte convertir la població en una ciutat dormitori en què els seus veïns se’n vagin a treballar cada dia a la capital. El turisme genera una tercera part del PIB local i té una influència en l’economia de la meitat dels habitants. Tant de bo hi haguessin altres activitats econòmiques alternatives o complementàries, però el desproporcionat preu del sòl (tant el comercial com el d’habitatge) no hi donen gaire marge.

Si el turisme va malament, Sitges va malament. Convé tenir present aquesta equació senzilla que no admet suplantacions per altres realitats possibles actualment. L’actual crisi ha de permetre repensar i revisar alguns models, per fer-los competitius, sostenibles i sòlids de cara al futur. Però tenint present que l’economia local té un carril avui en dia sense alternatives.