El balanç turístic dels mesos de juliol i agost ha estat moderadament satisfactori. Les dades apunten a un assoliment dels objectius marcats, amb puntes en que l’allotjament ha fregat el ple gairebé absolut. Segons les dades facilitades pel Gremi d’Hostaleria, la mitjana de l’ocupació a Sitges ha estat d’un 87% durant els dos mesos forts de la campanya.
Es tracta d’unes dades que cal valorar-les de manera positiva, ja que estarien amb un cert contrast amb les facilitades pel sector en el conjunt de Catalunya i de les Illes, que apunten a un lleuger retrocés i davallada de visitants i, sobretot, de la seva despesa. Si, segons les dades del Gremi, la carpeta de sol i platja ha estat positiva, la professional dels congressos i convencions ha patit una aturada en relació a exercicis anteriors.
La suma dels dos factors permet efectuar una lectura moderadament positiva: d’una banda, perquè la marca Sitges continua resistint, tot i alguns interrogants que es puguin presentar a Catalunya o les Illes. Però, per altra banda, també hi hauria riscos si el turisme de congressos retrocedís. Avui en dia, aquest segment és el que garanteix majors nivells d’ocupació continuada, ja que permet que hi hagi feines que es mantinguin durant dotze mesos i, a més, aporten moviment econòmic transversal al conjunt de la vila durant bona part de l’any.
El retrocés en el nivell de despesa que al·lega el sector a nivell de país tampoc és aliè a Sitges. Ja fa un parell d’anys que diversos establiments estan notant que els costa més omplir habitacions o servir dinars i sopars. No és un factor exclusivament local, ja que els increments de preus derivats dels augments del producte són genèrics arreu. Però sí que és cert que en el cas de Sitges, en els darrers anys, hi ha hagut un augment que ha estat especialment significatiu i no sempre correspost amb els nivells de qualitat requerits. Cal ser especialment curosos en la fixació de preus si no van acompanyats del valor just i qualitatiu necessari. I això a Sitges, no sempre es té en consideració i en alguns establiments es busca un retorn immediat i amb marges més elevats del comú, que acaba jugant en contra de les apostes de futur.
També és cert que, enlloc com a Sitges, les propostes empresarials presenten un nivell de dificultat tan elevat, a causa de l’exagerat preu del lloguer dels locals. Si hi ha restaurants que es veuen obligats a pagar 5.000 o 6.000 euros de lloguer tot l’any, difícilment oferiran la qualitat requerida.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
