Una bona Santa Tecla

La pluja que va caure a la matinada d’ahir va fer presagiar el pitjor. Com tants altres anys, Santa Tecla arribava amb núvols grisos descarregant l’aigua que l’estiu havia negat. Però, afortunadament, el mal temps es va aturar a mig matí i la posterior sortida del sol va fer preveure que, dos anys després, els balls podrien sortir per celebrar la festa. La pluja no va permetre celebrar la matinal infantil, però la Comissió i l’Ajuntament van reaccionar amb encert traslladant-la a diumenge. La canalla s’ho mereix.

Després d’una Festa Major excessivament agitada per la mala planificació en la reserva d’entrades, Santa Tecla deixa un gust positiu i satisfactori. Les decisions preses han permès tornar a celebrar la festa, encara que sigui en un marc diferent i més restringit i limitat, com no podia ser d’una altra manera per la situació que encara vivim.

Santa Tecla va començar bé ja el cap de setmana, amb la celebració de les mostres de balls infantils a la plaça Catalunya, que es van desenvolupar en ordre i bona organització. La canalla va poder sortir, ballar i ser protagonista de la festa. Així es va percebre en la cara de felicitat de nens i nenes, que van realitzar les seves demostracions a l’escenari de la plaça Catalunya.

També va ser especialment destacada la recepció i el parament que les Cases Noves han fet a la imatge de la santa per celebrar que Dora Pons n’era la pendonista. Realment, feia goig l’aparador de la plaça dels Pescadors: una mostra de bon gust, estima i dedicació. L’Ofici i la traca posterior d’ahir van permetre compensar parcialment que no hi podria haver una Sortida com es mereix la festa, donades les circumstàncies sanitàries, que impedien un acte d’aquest tipus.

I en aquest sentit, el punt màxim de la festa va arribar ahir al vespre amb la Processó, celebrada a l’avinguda Sofia i la Ribera. Òbviament –i això tothom n’era conscient– no pot tenir el mateix encant una Processó pels emblemàtics carrers del centre que en una via ampla com és l’avinguda Sofia. Però les ganes de celebració, sumades a la bona organització –potser amb l’única excepció de l’excessiu retard sobre l’hora prevista– van permetre, no només salvar la festa, sinó posar-li una nota alta. 

En aquesta valoració global convé subratllar també que la Comissió i l’Ajuntament han tingut una cura especial en l’aplicació de les normes sanitàries, tot i la dificultat d’aconseguir-ho en mobilitzacions multitudinàries com ho és una Festa Major, encara que sigui la petita.