Rodalies continua sense donar el servei que hauria d’oferir el tren en qualsevol país avançat; el servei d’autobús a Barcelona continua marcat per les cues i els dèficits de disponibilitat i el peatge de Vallcarca està des de l’1 de gener passat en 8,42 euros per trajecte. La mobilitat per anar a Barcelona està marcada per un acusat dèficit de servei o bé per uns preus exagerats i inaccessibles per a molta gent que n’ha de fer ús a diari. Però la crisi del transport públic està suposant un negoci per a la companyia concessionària de l’autopista, que en els 34 anys de servei no ha fet una política des descomptes per als habitants del territori. Ni tampoc ha tingut cap Govern de la Generalitat (hi han passat uns quants partits) que els hagi forçat a tractar la gent del Garraf a com ho han fet en altres comarques del país, que gaudien de polítiques avantatjoses a l’hora de pagar la barrera.
Aucat –concessionària de l’autopista del Garraf i filial del grup Abertis, controlada per la italiana Mundys i la constructora espanyola ACS– està obtenint una elevada rendibilitat pels peatges de Vallcarca i Cubelles, amb motiu dels dèficits del transport públic. Els 10 euros que sumen els dos peatges li està generant uns ingressos notablement per sobre dels efectes derivats de la inversió i el manteniment de la via. A més, durant els vuit dies de finals de gener i començament de febrer –en què l’autopista va ser exempta de pagament, a causa de la crisi de Rodalies i es va multiplicar el tràfic–, la concessionària va arribar a generar ingressos de 600.000 euros diaris. Els costos d’aquesta despesa van ser assumits pel Govern de la Generalitat. Un negoci rodó per a una concessionària que no té cap gest amb els habitants del territori.
La política de descomptes d’Aucat, implantada en els darrers anys, ha suposat un avenç per als habitants recurrents, que en fan ús a diari, generalment per qüestions laborals. Però no suposen cap distinció cap als residents de Sitges, Ribes i la resta del Garraf i el Baix Penedès, que reben el mateix tracte que qualsevol turista, visitant o ocasional. El més lògic i normal seria que els habitants del territori, independentment si han d’agafar la via una o cinc vegades a la setmana, tinguessin un tracte preferencial i no haguessin de ser penalitzats pel simple fet de viure en una zona on no hi ha un accés viari gratuït modern cap a l’àrea metropolitana. La solució no passa tampoc per una gratuïtat total (rescatar la concessió tindria uns costos de 2.000 milions d’euros per a la Generalitat, segons un estudi recent), ja que, com es va veure els dies en què va ser gratuïta, suposaria un col·lapse total.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
