LÍDIA GÁZQUEZ
Fa cosa de dos anys que Sitges es va quedar sense la darrera de les seves llibreries. Recordeu la Malvasia de llibres al carrer Espalter? L’Òscar ens atenia amb tota la dedicació dels llibreters que estimen el seu ofici i ens feia de prescriptor de les nostres inquietuds literàries, solucionava dubtes, recomanava el regal per a aquella persona, endevinava gustos, receptava versos…
En un món cada vegada més globalitzat, la supervivència del comerç local sembla una quimera. Encara més a Sitges, amb el preu abusiu de la vivenda i el lloguer. Si comptem, que cada vegada més, el comerç va traslladant-se a la xarxa amb monstres multinacionals que deixen poc marge a la competència, i que compten amb dispositius electrònics amb els quals la lectura i la descàrrega dels llibres és a només un click, el fet d’obrir una llibreria és una idea d’allò més romàntica.
En aquest context, què ens queda? On són els llibres? En el cas de Sitges, els quioscos han pres el relleu de llibreries ja desaparegudes. Podem comprar-ne alguns al quiosc de l’Alba al carrer al carrer del Retiro o a la Boutique de la prensa al carrer Parellades, per exemple. A Ribes, encara queden els comerços llibreters de tota la vida com Can Gabaldà o La Ninfa, autèntic comerç de proximitat, que combina la idea de botiga, quiosc i llibreria, amb seleccions acurades i sorprenents.
No hem d’oblidar l’essencialíssim paper de les biblioteques públiques en tot aquest enrenou i canvi de paradigma, esdevenint un centre cultural imprescindible al costat de casa, que no sempre aprofitem
Tanmateix, no hem d’oblidar l’essencialíssim paper de les biblioteques públiques en tot aquest enrenou i canvi de paradigma. Les biblioteques esdevenen un centre cultural imprescindible al costat de casa. I, malauradament, no sempre les aprofitem tant com voldríem o com el nostre ritme de vida frenètic ens permet. El fons de les biblioteques és cada vegada més ampli i més cuidat, no només es poden llegir i demanar llibres en préstec, també podem assistir-hi a les seves presentacions, conèixer i conversar amb els autors, gaudir d’exposicions, recitals, connectar-nos a les xarxes, escoltar xerrades, apuntar-nos a clubs de lectura… I segur que em deixo moltíssimes coses. En aquests temps convulsos que ens ha tocat viure, ens queden les biblioteques, com oasis de pau en l’era frenètica d’Internet, la globalització o la gentrificació dels nostres espais.
El dia de la dona, vaig atansar-me a la Santiago Rusiñol i vaig fruir amb l’amplia selecció de llibres de temàtica feminista exposats en cadascun dels espais i les seccions de destacats de la biblioteca. Virginia Woolf, Maria Mercè Marçal, Virginie Despentes, Silvia Federici, Montserrat Roig… A la secció de còmic i audiovisuals també hi regnaven novel·les gràfiques o documents rellevants de la temàtica. Per a cada ocasió, la biblioteca es vesteix de 21 botons amb les millors gales: els llibres. Perquè als llibres hi és tot. Ja friso per veure com es vestirà per Sant Jordi!
Molts hem gaudit d’elles com espai d’estudi; hem passat de treure’ns la carrera estudiant-hi, gaudint del seu silenci, nedant entre el seu coneixement, a portar els nostres fills a l’hora del conte o a la sala de petits lectors. A Ribes, la preciosa i cèntrica Manuel de Pedrolo n’és la joia. A Sitges, la Roig i Raventós al Poble Sec ha consolat a tots els sitgetans el temps d’espera de la reobertura de la Santiago Rusiñol, que amaga molts secrets que poc a poc ha anat revelant, com part del fons del S. XX que abans es trobava amagat als magatzems i que ara és ben visible a la sala Lolita Mirabent… Són secrets dins d’un secret que, potser revelarem més endavant en aquestes pàgines, però aquesta ja serà una altra contraportada. De moment, aneu aquest Sant Jordi a les biblioteques. És el dia més bonic de l’any. Regaleu-vos-el allà on són els llibres
