LOADING

Type to search

Editorial

Se’n va una cita important

L’organització del Cercle d’Economia ha decidit traslladar la seva reunió anual a Barcelona

La trenta-sisena Reunió anual del Cercle d’Economia no se celebrarà a Sitges aquest 2020. L’organització ha optat per traslladar-la a Barcelona per raons logístiques i, sobretot, estratègiques. Es tracta d’una aposta personal del nou president del Cercle, Javier Faus, que preveu aportar dimensió internacional i major projecció a una cita econòmica i política de primer ordre a l’Estat espanyol.

No es tracta d’una bona notícia per a Sitges, si bé és cert que el marge que tenia tant l’hotel Melià com l’Ajuntament era gairebé nul. La decisió estava presa i no admetia una renegociació. De fet, des del mateix Cercle d’Economia s’ha destacat en positiu tant els serveis com el tracte rebut a la vila en aquests anys que ha acollit les jornades.

Des que hi va arribar el 1997 –procedent de S’Agaró, on s’havia creat el 1961–, la Reunió del Cercle ha estat un aparador de primer nivell per a la imatge de Sitges, malgrat que la major part de referències informatives es limitessin a la intervenció del polític de torn. El simple fet d’anomenar la vila com a ubicació de la Reunió ja constituïa una projecció de notable relleu.

L’abandonament del Cercle, però, posa de nou el focus en els esdeveniments de gran format a la vila. Aquestes jornades eren, junt amb el Festival de Cinema i el Jardins de Terramar, els tres esdeveniments locals amb major presència als mitjans de comunicació. Una fotografia que ja noapareixerà completa a partir d’ara, per aquesta pèrdua, però que, a més, presenta altres dubtes. Un (el Cercle), marxa; l’altre (Terramar), es trobaen un situació d’impàs, a causa de les noves condicions de col·laboració marcades per l’Ajuntament, amb la retirada de la subvenció. I només el tercer (el Cinema), apareix consolidat, tot i que amb alguns interrogants per resoldre després de la crisi provocada pels polítics el darrer estiu.

Grans esdeveniments com aquests constitueixen una targeta de promoció i projecció d’extraordinari valor. Crear iniciatives d’aquest tipus i que assoleixin aquesta projecció és fruit d’anys, esforços i inversions rellevants. Costa molt. Per aquest motiu, seria convenient reforçar les apostes conjuntes dels sectors públic i privat i dibuixar estratègies sòlides i de consens per atraure iniciatives d’aquest nivell.