El problema de l’habitatge i la situació d’extrema emergència que l’acompanya ha esdevingut, finalment, portada informativa i una carpeta de primera necessitat per part dels governs. En les darreres setmanes, aquesta problemàtica –cada cop més accentuada– ha centrat no només l’atenció, sinó també els reptes que s’han marcat les administracions de l’Estat i la Generalitat, que són les qui tenen les competències per intentar solucionar –o si més no, neutralitzar– els efectes corrosius que esta tenint sobre la majoria de la població, especialment els joves, que es troben sense possibilitats d’accedir al mercat d’habitatge.
Des d’aquestes pàgines, ja fa temps que exposem la terrible situació amb la que s’han d’afrontar diverses capes de la població local, sobretot la gent jove, per optar a un pis on viure. Avui en dia, ja resulta del tot punt impossible que qualsevol jove es pugui quedar a viure a Sitges, llevat que a casa seva tinguin patrimoni i li puguin cedir un habitatge. La mitjana d’un lloguer a Sitges ja supera els 1.300 euros mensuals, una quantitat que resulta inaccessible per a la immensa majoria de la gent jove. És una situació que requereix actuacions urgents i que no pot esperar més, ja que està obligant a marxar del seu poble tota una generació sencera.
Mai com ara l’habitatge havia afectat d’una manera tan greu en la radiografia social i econòmica de la vila. Els preus desorbitats del lloguer (i inaccessibles de la compra) estan començant a canviat el mapa social de Sitges, amb uns segments determinats que hi entren i uns altres molt concrets que es veuen obligats a sortir. Convé que el conjunt de la societat civil de la vila es faci aquesta reflexió i intueixi el Sitges que quedarà en els propers anys si no s’hi posa algun tipus de remei.
Establir límits i condicions al mercat de lloguer és una política que correspon, per competències, a la Generalitat i, sobretot, a l’Estat. Fins ara, les actuacions dutes a terme ha generat alguns efectes (com en el cas de Catalunya, amb l’impediment per a que les renovacions dels contractes de lloguer puguin pujar per sobre de l’increment de l’IPC, que ha resultat positiva per a infinitat de casos). Però també és cert que aquestes mesures, de cap de les maneres, han solucionat el problema. Al contrari, la situació és ara més greu que dos o tres anys enrere. I la situació requereix mesures estrictes i d’abast més ampli i profund, sense descartar l’intervencionisme. De la mateixa manera, l’Ajuntament també s’ha de posar les piles d’una vegada per tirar endavant els HPO anunciats.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
