A la parada, signant. (Fotografia: Cleo Hernández)
1. La trobada d’autors locals
Ja fa uns anys que per Sant Jordi la Biblioteca Santiago Rusiñol convoca els autors sitgetans –d’origen, vocació, residència…– per explicar les obres publicades el darrer any. Enguany hem estat 33! Presentats per la directora, Marta Sànchez Escútia, vam anar desfilant mentre ella suplia els que no hi van poder assistir. La Biblioteca ens va rebre amb el finestral de dins decorat amb les cobertes dels nostres llibres i ens va descobrir el cartell –primícia!– del seu norantè aniversari. Vam acabar brindant a les terrasses després de fer la foto de família sota un cel blau solcat pel vol de les orenetes.
2. El Patronat
Em sap greu, però formo part dels que no van quedar gens convençuts de l’obra realitzada a la capella, que és tot el que queda del Patronat. És una obra que, inexplicablement, encara no està enllestida perquè hi falta, entre altres coses, resoldre les barreres arquitectòniques dels accessos. És una obra feta a pedaços i amb un gust discutible. Per no parlar de les dimensions, que fan dubtar de l’encabiment d’una llibreria com cal. Continuarà.
3. El discurs d’en Gori Masip
El millor de la tarda va ser el discurs d’en Gori Masip. A més de ser un dels homes del temps més apreciats, el discurs d’en Gori parlant de Sitges, de la festa, dels dracs, del Patronat… i del temps, va ser tan entranyable com esplèndid, i els assistents li ho vam agrair amb un llarg aplaudiment. Amb aquest discurs queda situat definitivament en la galàxia dels científics-humanistes sitgetans, com són en Joan Duran, en David Jou o l’Emili Gelpí.
4. Aquest any, tampoc.
I el que ve, ja ho veurem. Quan surti la licitació per “la” llibreria del Patronat veurem qui s’hi presenta i quines garanties ofereix. De moment, no tenir-ne cap va comportar que a Sitges no van arribar ni les novetats de Sant Jordi, i encara menys la producció editorial corrent. Sort de la producció local del Grup d’Estudis Sitgetans, del Prado i del Retiro.
5. La Ribera riallera i la senyera al campanar
El dia de l’any que la Ribera llueix més i millor és per Sant Jordi. Les parades, la gent, les roses, els llibres, les palmeres altes, la mar propera i la llum del mes d’abril li atorguen un aire únic només equiparable a les tardes de la processó de Corpus, la de Sant Bartomeu i la de Santa Tecla. Enguany, gràcies a la restauració del campanar, la senyera en penjava “amb sa dolça majestat”, com va escriure Joan Maragall al Cant de la Senyera, musicat pel mestre Lluís Millet.
6. Parades i signatures
Qualsevol que volgués comprar la novel·la de les crispetes, la del Prometeu, o ni que fos la del senyor que li fa nosa Sant Jordi, va quedar xascat perquè no hi eren. L’oferta de llibres era més aviat dispersa, llevat de les entitats locals ja esmentades i la dels autors, que a l’hora de signar portàvem els nostres llibres. Segons com, semblava una fira d’entitats, i els que volem que sigui la festa de la literatura ens en vam lamentar prou.
7. Carnaval a l’abril
D’entre tots els títols de producció sitgetana, cal destacar-ne un per la seva excepcionalitat: la segona edició, publicada pel Retiro, de les Set mirades al Carnaval de Sitges, que ha afegit Laura Gómez Ill i Sergi Molina com a autors. Ells dos han posat al dia els 25 anys que el separen de la primera edició d’un llibre que continua essent modèlic perquè el Carnaval és una de les nostres cartes de presentació. Enhorabona!
8. Rusiñol a l’esmorzar del Prado
A Sitges som els reis d’inventar tradicions que arrelen, i l’esmorzar literari de Sant Jordi organitzat pel Prado ja s’ha consolidat, i a l’hora del cafè comença l’espectacle. Enguany ens va sorprendre fins a l’emoció l’actor Àlex Casanovas interpretant tots els registres del gran Santiago Rusiñol, des del Discurs de la Tercera Festa Modernista fins a les Màximes i mals pensaments, passant per un sentit Pati Blau. En Rusiñol no ens l’acabarem mai, perquè sempre va fent adeptes.
9. Tarda amb Rilke a Miramar
D’entre els centenaris d’enguany, el desembre compleix el de la mort del poeta Rainer M. Rilke, un dels més grans del segle vint. Per celebrar-ho, la catorzena edició de Sitges en Vers organitzada per Rosa M. Puig va triar la figura i l’obra d’aquest singular poeta, que va ser recitat i llargament aplaudit.
