El balanç de la passada temporada de Nadal a Sitges ha reproduït escenaris ja habituals en els darrers anys, no únicament en aquestes festes, sinó també en la temporada alta d’estiu: bons resultats dels sectors de la restauració i l’allotjament (tant hotels com apartaments i, a l’estiu, també els càmpings) i balanç discret per part del comerç. Fa molts anys, des de bastant abans de la pandèmia, que el comerç local no emet cap signe de satisfacció després d’una campanya turística, a diferència dels altres àmbits socioeconòmics, que viuen una etapa de bons resultats tant en ocupacions com en facturació.
El comerç de Sitges pateix diversos mals, tot i que, al mateix temps, continua tenint un potencial que resulta envejable per a altres localitats. El primer problema és de tendència –i compartit amb altres places comercials–, com és el canvi d’hàbits a l’hora d’efectuar les seves compres per part d’una part substancial i creixent de la població. El recurs del comerç en línia està obrint cada cop més forat i atraient un volum ampli de clients de diverses generacions. En el cas de Sitges, la tendència encara resulta major, ja que la contínua arribada d’ex-pats augmenta aquest fenomen, en tractar-se de gent que no té històrics acumulats d’establiments en els quals efectuar les seves compres. Les companyies de venda electrònica, a Sitges, treballen més que la mitjana habitual, a causa d’aquest canvi en la radiografia social del municipi.
Un altre dels factors al que han d’enfrontar-se els establiments comercials –així com altres activitats econòmiques locals– és el preu desproporcionat dels lloguers. Si un local ha de pagar 3.000 o 4.000 euros de lloguer, ho tindrà bastant difícil per obtenir la rendibilitat necessària i legítima, o bé per oferir els barems de qualitat que en altres condicions resultarien més fàcils d’assolir. Els preus del lloguer són el principal causant de la pèrdua progressiva de comerç tradicional i de proximitat. D’una banda, perquè en segons activitats, aquests preus no es poden assumir, i de l’altra, perquè als comerciants que tenen (o tenien) local en propietat els surt més a cosa llogar-lo als preus de mercat que mantenir segons quins negocis amb anys d’història. L’excés de rotació que hi ha en alguns locals, amb establiments que no arriben a l’any de durada, posa de manifest aquest problema de la pressió dels preus dels lloguers.
Per contra, Sitges continua conservant la potència de la marca, la solidesa de la seva oferta turística i l’atracció del seu entorn i activitats. Seria una llàstima que, per altres raons, el comerç acabés despenjant-se d’aquest cartell.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
