El serial que acompanya el cas de la Taula del Tercer Sector ha propiciat aquests darrers dies alguns girs i canvis de guió significatius. L’aprovació per part del Ple municipal de la moció –a instàncies dels treballadors– per a que l’Ajuntament no es presenti com a acusació particular, la sortida de Nacho Rubí (Fets per Sitges) del Govern municipal i la citació per a que Mònica Gallardo declari davant la jutgessa com a testimoni, després d’haver-ho fet a la Policia Nacional (i haver-ho amagat a la Junta de Portaveus), admeten diverses lectures, que en algun cas poden també condicionar la causa.
De tots aquests punts, el que resulta especialment rellevant és que l’Ajuntament no es personarà en la causa com a acusació particular. La proposta dels treballadors es va aprovar en el Ple amb els vots a favor dels partits del Govern, a més de Guanyem i l’abstenció de Vox. Precisament, el paper que està tenint el regidor d’aquesta formació, l’advocat José Antonio Gilabert, està sent bastant més ponderat i assenyat que el d’altres persones de l’oposició, acostumades a fer política des de la destrucció i l’interès purament personal (i que poden arribar a tenir un efecte bumeran). Que l’Ajuntament no es personi en la causa és una victòria dels treballadors municipals, que de manera injusta s’han vist afectats per aquest cas.
Amb tot, els darrers episodis d’aquesta setmana permeten treure una conclusió evident: la carpeta del cas del Jutjat número 8 de Vilanova està marcant el mandat municipal iniciat el juny passat. I tot fa preveure que aquesta tendència no canviarà a curt ni a mig termini. El Govern municipal està especialment abduït i condicionat per aquest cas i això està afectant clarament al seu projecte i a l’execució de la gestió. En el seus primers cinc mesos de funcionament, l’executiu d’ERC, SGI i Comuns (i fins ara, FxS) no ha aconseguit generar cap proposta suficientment il·lusionadora per al conjunt de la població, en molt bona part perquè els seus components estan excessivament pendents de l’evolució del cas, de les novetats i de la preparació de la seva legítima defensa. Un executiu que en els primers mesos de funcionament no és capaç de generar missatges que acompanyin el seu projecte és un executiu que neix amb el relat perdut. I quan això passa, aquesta dinàmica difícilment s’inverteix en els anys següents.
D’això n’hauria de prendre bona nota el Govern. Han de valorar fins a quint punt les persones que l’integren estan en condicions de liderar un projecte de transformació i progrés per a Sitges amb tota l’energia necessària. I un cop valorat, actuar en conseqüència. Pel seu bé i el de Sitges.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
