Un dels debats que va centrar la Festa Major l’any passat, a banda de les condicions meteorològiques extremes, va ser la massificació. La sensació que els carrers es van omplir com mai per assistir als diferents actes convocats, especialment les sortides i processons dels balls populars, va predominar no únicament en les converses, sinó que també es va reflectir en incomoditats i incidents de caràcter menor. Alguns balladors van lamentar manca d’espai o un excés de pressió per part del públic en alguns trams o moment dels recorreguts.
Que la Festa Major és un esclat de participació i vivències viscudes en la màxima intensitat no és nou. I que Sitges la viu d’aquesta manera i vol que continuï sent així és una evidència. Seria impensable imaginar-se la Festa Major en família i amb els carrers només ocupats per gent de la vila. Per a celebrar la festa en format més íntim ja tenim Santa Tecla.
Ara bé, també és cert que les aglomeracions –cada cop majors, no únicament en les celebracions festives–, sumades a la calor també creixent derivada de l’emergència climàtica i, sobretot, a la percepció d’una certa pèrdua de sentit cívic en alguns àmbits a l’hora de viure la festa, estan contribuint a generar aquesta sensació, que acumula preocupació, disgust i una certa frustració perquè el poble ja fa un temps que va deixar de ser el que era. En certa manera, que alguns trams de les processons i sortides dels balls siguin una concentració bullent de gent que viu el moment amb una intensitat màxima és un altre reflex que Sitges està morint d’èxit. Molts municipis voldrien que les seves festes es visquessin amb només la meitat d’intensitat que es viuen a Sitges. Però no ens oblidem que morir d’èxit també és, en certa manera, morir.
Un dels importants reptes que han d’afrontar els municipis que viuen importants (i excessius) creixements demogràfics, com el cas de Sitges, és assegurar-se el manteniment de les tradicions i la pervivència de la identitat. Aparentment, aquests dos aspectes no semblen sota perill a Sitges. Molta de la gent –especialment, joves– que omplen els carrers per viure en primera persona la festa són una mostra de l’interès que desperta la celebració entre el conjunt de la població, sigui de tota la vida o acabada d’arribar. Això ja s’havia començat a viure amb el Carnaval i ara h arribat a la Festa Major. Probablement, el repte sigui ara, més que assegurar-se la participació i l’interès, que els valors de la celebració responen a un sentit concret i són fruit d’un llegat i una tradició.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
