Gaietà Benaprès Mestre (Sitges, 1848 – 1907) i Joan Ramon Benaprès Palet (Sitges, 1872 – 1967), pare i fill, són dues de les personalitats més destacades del Sitges entre la segona meitat del segle XIX i bona part del segle passat. El perfil d’ambdós es reparteix entre una gran vocació científica abocada a la cura de les persones, exercint la medicina a la vila natal i amb dedicació a l’Hospital de Sant Joan de Sitges, el vell i el nou, i un vessant humanista, cívic i cultural que entre tots dos abasta els dies del modernisme i del noucentisme a Sitges. Tots dos havien cursat estudis de medicina a Barcelona, havien renunciat a un futur acadèmic i científic brillant a la capital per treballar al poble natal i eren lliurepensadors i higienistes, capdavanters en les respectives vides professionals de la medicina més avançada de l’època, tant pel que fa a les mesures preventives com a l’ús concret de fàrmacs.
Tots dos van tenir l’oportunitat d’atendre personatges senyalats. Gaietà Benaprès va cuidar de Santiago Rusiñol –que el va representar en un retrat i en el quadre L’última recepta (Museu del Cau Ferrat, 1893)– i va ser qui va avisar la muller de l’artista, Lluïsa Denís, la primavera de 1899 del perill de mort que l’amenaçava degut a la seva addicció a la morfina. Però els més importants i nombrosos pacients d’ambdós metges, de pensament liberal, positivista i científic avantposant la ciència i la medicina a la beneficència, eren els pacients de l’Hospital de Sant Joan de Sitges.
Gaietà Benaprès i Mestre, lector Darwin i de Karl Marx –tenia la primera edició d’El capital a la seva biblioteca–, amic i seguidor del Dr. Bartomeu Robert, va començar a exercir a Sitges el 1870. El doctor i erudit Pere Serramalera i Cosp (1912 – 1998), gran admirador seu, en va reconstruir la biografia en un opuscle on resumia el pensament de Gaietà Benaprès, Sitges en el porvenir, pensaments que ja havia deixat palesos des de El Eco de Sitges entre 1900 i 1901. L’esperit de servei públic, l’ideari liberal i la vocació mèdica van impulsar Benaprès a participar en la vida pública de Sitges des de les tribunes que tenia el seu abast, com eren El Eco de Sitges amb articles d’opinió i com a polític electe des de l’Ajuntament. Favorable a l’educació, va crear la primera biblioteca pública municipal i va intentar implantar una escola d’ensenyament secundari i una escola de comerç impulsats des dels consistoris on va participar i des de l’alcaldia de 1902 a 1903.
Partidari de la prevenció com a primera mesura per a l’eradicació de les malalties que assolaven la població, com el tifus i la verola, va impulsar la supressió dels pous negres i la construcció de la xarxa de clavegueres, i de l’Escorxador i el Mercat per al control de la qualitat dels aliments. Sabedor que l’Hospital de Sant Joan denotava mancances de tota mena, va incidir en aspectes econòmics i sanitaris. Va aconseguir unificar els imports dels préstecs que havia de retornar l’hospital i garantir-los amb els arbitris procedents de la concessió de llocs de venda públics, i juntament amb les mesures d’higiene i salut públiques, que entenia com a obligacions inexcusables i inajornables, fomentà la vacunació com a mesura preventiva, va lluitar per erradicar el tifus i fou dels primers en usar el sèrum antidiftèric. Preocupat per la governança de la institució hospitalària i per la implantació de criteris mèdics va redactar juntament amb altres dos metges sitgetans, Santiago Font i Falp i Rafael Llopis i Torralbas, un Reglament per a l’Hospital Civil de Sitges (1884) que no va prosperar per oposició dels polítics i els administradors de l’Ajuntament.
Poc després de la seva mort s’iniciava una subscripció popular per aixecar-li un monument que finalment tingué lloc al Passeig Marítim el 1916, amb un frontispici de l’escultor Enric Casanovas; està situat al davant de l’avinguda que des del 1909 porta el seu nom i uneix el Passeig amb el Santuari del Vinyet. Benaprès va ser un metge amb idees massa avançades per a l’època però que, a la llarga, el seu fill Joan Ramon va aconseguir, en part, poder implantar. Ell, que exercia la medicina com un sacerdoci al qual estava del tot lliurat, va ser un home valent i persistent, sempre a favor dels éssers humans. El millor retrat el devem al doctor Serramalera: “Per això els desheretats el tingueren per un veritable pare”.
